Sistema tributari espanyol
Principis, fonts, tributs, obligació tributària i procediments
4 fonts originals
01. Resum
Comença per aquí
Si només recordes cinc coses d'aquest tema:
- Article 31 CE: tothom contribueix segons la seva capacitat econòmica, amb un sistema just, igual i progressiu, mai confiscatori.
- Tributs = taxes + contribucions especials + impostos. El preu públic no és un tribut.
- Exempció: hi ha fet imposable, però no es paga. No subjecció: no hi ha fet imposable.
- BI → BL → QI → QD. Les reduccions resten de la base. Les deduccions resten de la quota.
- Cap obligació accessòria és una sanció: interessos de demora, recàrrec extemporani (1% + 1% per mes) i recàrrecs executius (5%, 10%, 20%).
A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.
Què és el sistema tributari
El sistema tributari és el conjunt de normes que regulen els tributs.
- L'Estat té la potestat originària: crea tributs per llei.
- Les comunitats autònomes i els ens locals tenen potestat derivada: només la que els donen la Constitució i les lleis.
Article 31 CE: tothom contribueix segons la seva capacitat econòmica, amb un sistema just, igual i progressiu, que mai serà confiscatori.
Exemple: un ajuntament no pot inventar un impost nou. Només pot exigir els que preveu la llei (IBI, IAE, plusvàlua).
Conjunt de normes jurídiques que regulen els tributs, aplicades mitjançant procediments (gestió, inspecció, recaptació) i relacions entre l'Administració i els contribuents.
- EstatPotestat originària i exclusiva, sempre per llei.
- Comunitats autònomesPotestat derivada: d'acord amb la CE i les lleis.
- Ens localsPotestat derivada: d'acord amb la CE i les lleis.
Article 31 CE: tothom contribueix a la despesa pública segons la seva capacitat econòmica, amb un sistema just, inspirat en la igualtat i la progressivitat, que en cap cas serà confiscatori.
Originària vol dir que neix de la Constitució mateixa; derivada, que existeix perquè la Constitució i les lleis estatals la reconeixen. Per això un ajuntament no pot crear un impost nou: només pot exigir els que preveu la llei d'hisendes locals (IBI, IAE, plusvàlua…).
Principis tributaris
Dos grups de principis:
- D'ordenació (com es dissenyen els tributs): generalitat, igualtat, capacitat econòmica, progressivitat, no confiscatorietat i justícia.
- D'aplicació (com es gestionen): proporcionalitat, eficàcia i limitació de costos indirectes.
Progressiu no és proporcional. Proporcional: sempre el mateix percentatge (IVA, 21%). Progressiu: el percentatge puja amb la base (IRPF, del 19% al 47%).
D'ordenació · com es dissenyen
- Generalitat — tothom qui obté rendes contribueix
- Igualtat — la càrrega es reparteix per igual
- Capacitat econòmica — sense riquesa no hi ha tributació
- Progressivitat — la contribució creix més que la renda
- No confiscatorietat — no es pot privar d'una part substancial de la riquesa
- Justícia — el resultat de tots els altres
D'aplicació · com es gestionen
- Proporcionalitat — mitjà adequat a la finalitat
- Eficàcia — assolir els objectius de la millor manera
- Limitació de costos indirectes — complir ha de molestar el mínim
Progressivitat ≠ proporcionalitat. Un impost proporcional aplica sempre el mateix percentatge (IVA general, 21%); un de progressiu el puja a mesura que puja la base (IRPF, del 19% al 47%). La Constitució exigeix que el sistema sigui progressiu en conjunt, no cada impost.
Pregunta. Explica els principis tributaris de l'article 31 de la Constitució. Quina diferència hi ha entre un impost proporcional i un de progressiu?
Resposta model. L'article 31 CE diu que tothom ha de contribuir a la despesa pública segons la seva capacitat econòmica, amb un sistema tributari just, inspirat en la igualtat i la progressivitat, que en cap cas tindrà abast confiscatori. Hi podem afegir la generalitat: tothom qui obté rendes contribueix. Un impost proporcional aplica sempre el mateix percentatge, com l'IVA general del 21%. Un impost progressiu aplica un percentatge més alt a mesura que puja la base, com l'IRPF. La Constitució exigeix que el sistema sigui progressiu en conjunt, no cada impost.
Fonts i aplicació de les normes
Les fonts van per jerarquia: Constitució → tractats → normes de la UE → lleis (LGT i llei de cada tribut) → reglaments → dret supletori.
La normativa interna de l'AEAT no és font: no obliga els contribuents.
Quatre regles d'aplicació:
- Entren en vigor als 20 dies naturals de publicar-se.
- No són retroactives, excepte les sancions més favorables.
- S'interpreten segons el Codi Civil.
- No s'admet l'analogia.
Les fonts s'ordenen per jerarquia: una norma inferior no pot contradir una de superior.
- ConstitucióNorma suprema. Potestat tributària i principis de l'art. 31.
- Tractats i convenisSobretot els convenis per evitar la doble imposició (CDI).
- Normes de la UEI d'altres organismes internacionals (p. ex. directives de l'IVA).
- LGT i lleis de cada tributLlei General Tributària i lleis de l'IRPF, l'IS, l'IVA…
- ReglamentsDesenvolupen les lleis. També les ordenances fiscals locals.
- Dret supletoriDret administratiu i dret comú (civil, mercantil) omplen els buits.
Entrada en vigor
20 dies naturals després de publicar-se, si la norma no diu una altra cosa.
Derogació
La norma nova ha d'identificar expressament les que deroga.
Irretroactivitat
No s'apliquen al passat, excepte infraccions i sancions més favorables.
Interpretació
Segons el Codi Civil. No s'admet l'analogia.
Totes aquestes regles protegeixen la seguretat jurídica: has de saber abans d'actuar què pagaràs. Sense retroactivitat no et canvien les regles a mig partit; sense analogia no et poden gravar un fet que la llei no esmenta. L'única excepció a la irretroactivitat juga a favor teu.
Ingressos públics i tributs
Tributs = taxes + contribucions especials + impostos. El preu públic no és un tribut.
| Figura | Quan | Exemple |
|---|---|---|
| Preu públic | Servei voluntari que el privat també ofereix | Poliesportiu, guarderia |
| Taxa | Servei obligatori o ús del domini públic | Gual, escombraries, carnet de conduir |
| Contribució especial | Una obra pública revaloritza els teus béns | Peatonalitzar un carrer |
| Impost | Sense contraprestació | IRPF, IVA, IS |
Impost directe: grava la renda o el patrimoni (IRPF). Indirecte: grava el consum (IVA).
L'Estat es finança amb patrimoni (lloguers, dividends d'empreses públiques), endeutament (emissió de deute) i ingressos tributaris.
- Preus públicsServei voluntari que el privat també ofereix.
- TaxesServei obligatori o ús del domini públic.
- Contribucions especialsObra que revaloritza els teus béns.
- ImpostosSense contraprestació.
Els preus públics no són tributs. Tributs (art. 2 LGT) = taxes + contribucions especials + impostos.
Preu públic
Servei voluntari que el privat també presta.
Bus municipal, guarderia, poliesportiu, pàrquing vigilat, centre de dia.
Taxa
Servei obligatori o que el privat no presta, o ús privatiu del domini públic. Cobreix el cost, sense benefici.
Carnet de conduir, patent, gual, llicències, escombraries, clavegueram.
Contribució especial
Augment de valor dels teus béns per una obra o servei públic. Potestativa.
Peatonalitzar un carrer, suprimir un pas a nivell.
Impost
Sense contraprestació. El fet imposable mostra capacitat econòmica.
IRPF, IVA, Impost de Societats.
| Taxa | Contribució especial | Impost | |
|---|---|---|---|
| Activitat administrativa? | Sí: servei o ús del domini públic | Sí: obra o servei públic | No |
| La sol·licites? | Sí o no | No | No |
| Benefici | Particular | General i particular | General |
Classifica els 20 casos de l'exercici 1:
Classificacions dels impostos
Directes / indirectes
Graven renda o patrimoni (IRPF) / consum (IVA).
Proporcionals / progressius / regressius
Tipus fix / creix / baixa amb la base.
Periòdics / instantanis
Cada any (IRPF) / un sol cop (ITP).
Personals / reals
Tenen en compte la persona (IRPF) / només el fet (IVA).
Estatals / autonòmics / locals
Segons qui els estableix.
IRPF: directe · progressiu · periòdic · personal · estatal (cedit en part a les CCAA).
IVA: indirecte · proporcional · instantani (es merita a cada operació, encara que es declari per trimestres) · real · estatal.
Pregunta. Classifica i justifica: (a) la recollida d'escombraries; (b) l'abonament al poliesportiu municipal; (c) el pagament dels veïns per la peatonalització del seu carrer; (d) l'IBI; (e) el gual d'un garatge.
Resposta model. (a) Taxa: és un servei obligatori. (b) Preu públic: és voluntari i el sector privat també l'ofereix; no és un tribut. (c) Contribució especial: una obra pública augmenta el valor dels seus immobles. (d) Impost: no hi ha cap contraprestació; grava la capacitat econòmica de tenir un immoble. (e) Taxa: és un ús privatiu del domini públic.
Principals impostos
Set impostos principals: IRPF (renda de persones físiques), IS (renda de societats), IRNR (no residents), IP (patrimoni), ISD (herències i donacions), ITP i AJD (transmissions) i IVA (consum).
L'IRPF i l'IVA sumen el 74% de la recaptació. El 2025 es van recaptar 325.356 M€: IRPF 43,8%, IVA 30,6% i IS 13,0%.
| Impost | Què grava |
|---|---|
| IRPF | Rendes de persones físiques: treball, capital, activitats, imputacions i guanys |
| IS | Renda de les persones jurídiques |
| IRNR | Rendes obtingudes a Espanya per no residents |
| IP | Béns i drets de persones físiques |
| ISD | Herències, donacions i assegurances de vida (contractant ≠ beneficiari) |
| ITP i AJD | Transmissions oneroses, operacions societàries i actes jurídics documentats |
| IVA | Lliuraments de béns i serveis, adquisicions intracomunitàries i importacions |
| Milions d'euros | 1995 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | % 2025 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| IRPF | 31.418 | 109.485 | 120.280 | 129.408 | 142.466 | 43,79% |
| Impost sobre Societats | 7.605 | 32.176 | 35.060 | 39.096 | 42.266 | 12,99% |
| IRNR | — | 2.954 | 3.218 | 4.035 | 5.397 | 1,66% |
| Impostos directes | 39.194 | 145.121 | 159.751 | 174.073 | 193.931 | |
| IVA | 20.337 | 82.595 | 83.909 | 90.541 | 99.532 | 30,59% |
| Impostos especials | 11.489 | 20.224 | 20.757 | 22.128 | 23.083 | |
| Impostos indirectes | 32.891 | 108.480 | 110.325 | 118.646 | 129.268 | |
| Taxes | 531 | 711 | 811 | 876 | 942 | 0,29% |
| Total | 73.110 | 255.463 | 271.935 | 294.734 | 325.356 |
L'obligació tributària principal
L'obligació principal és pagar la quota.
- Fet imposable: el fet que fa néixer l'obligació. Obtenir renda.
- Meritament: el moment en què neix. El pagament pot ser posterior.
- Exempció: hi ha fet imposable, però la llei eximeix de pagar.
- No subjecció: no hi ha fet imposable.
- Contribuent: qui fa el fet imposable. Substitut: qui paga en lloc seu. L'empresa que reté l'IRPF.
Base imponible − reduccions = base liquidable. × tipus = quota íntegra. − deduccions i retencions = quota diferencial.
Exemple: 50.000 − 5.000 = 45.000 € · × 25% = 11.250 € · − 1.250 − 8.000 = 2.000 € a pagar.
Té per objecte pagar la quota tributària.
Fet imposable
Pressupòsit fixat per llei que, quan passa, fa néixer l'obligació. Ex.: obtenir renda.
Meritament
Moment en què s'entén realitzat el fet imposable. L'exigibilitat (quan pagues) pot ser posterior.
Exempció
Hi ha fet imposable, però la llei eximeix de pagar. Total o parcial, objectiva o subjectiva.
No subjecció
No hi ha fet imposable: la situació queda fora del tribut.
- Hi ha fet imposable?Si no, no subjecció: no hi ha obligació.
- SubjeccióL'operació queda subjecta al tribut.
- Hi ha exempció?Total (no es paga res) o parcial (se'n paga una part).
- Base imponibleLa part no exempta es quantifica.
El Tribunal Constitucional va decidir que ningú paga la plusvàlua municipal si ven amb pèrdues. Sense increment de valor no hi ha fet imposable: és no subjecció, no exempció.
Qui paga: el subjecte passiu
Contribuent
Qui realitza el fet imposable.
El treballador que cobra el sou.
Substitut
Qui la llei obliga a pagar en lloc del contribuent. Després li pot reclamar l'import.
L'empresa que reté i ingressa l'IRPF del treballador.
De la base a la quota
- Base imponibleMesura el fet imposable. Estimació directa (general), objectiva (voluntària) o indirecta (subsidiària).
- Base liquidableBase imponible − reduccions.
- Quota íntegraBase liquidable × tipus de gravamen.
- Quota diferencialQuota íntegra − deduccions, bonificacions, pagaments fraccionats, retencions i ingressos a compte.
Només quan l'Administració no pot fer servir la directa: no s'han presentat declaracions o són incompletes, hi ha resistència o obstrucció a la inspecció, o han desaparegut llibres i justificants.
Pregunta. Un contribuent té una base imponible de 40.000 €, reduccions de 4.000 €, un tipus del 20%, deduccions de 700 € i retencions de 5.000 €. Calcula la quota diferencial. Què estalvia més: una reducció de 1.000 € o una deducció de 1.000 €?
Resposta model. Base liquidable: 40.000 − 4.000 = 36.000 €. Quota íntegra: 36.000 × 20% = 7.200 €. Quota diferencial: 7.200 − 700 − 5.000 = 1.500 € a pagar. Estalvia més la deducció: resta 1.000 € directament de la quota. La reducció resta de la base i només estalvia 1.000 € × 20% = 200 €.
Obligacions accessòries
S'afegeixen a la quota quan hi ha retard. Cap és una sanció.
| Obligació | Quan | Import |
|---|---|---|
| Interès de demora | Pagues tard | 4,0625% (interès legal + 25%) |
| Recàrrec extemporani | Declares tard sense requeriment | 1% + 1% per mes complet. Després de 12 mesos, 15% + interessos |
| Recàrrec executiu | El deute ja estava declarat i no l'has pagat | 5%, 10% o 20% |
El recàrrec extemporani és incompatible amb sancions. Només l'executiu del 20% porta interessos.
S'afegeixen a la principal quan hi ha retard. Cap és una sanció.
Interessos de demora
Indemnitzen el retard: pagar fora de termini, devolucions improcedents, ajornaments.
Interès legal + 25% = 4,0625%
Recàrrec extemporani
Declares tard sense requeriment d'Hisenda.
1% + 1% per mes complet, fins a 12 · després 15% + interessos
Recàrrec executiu
Acaba el període voluntari i no has pagat.
5% · 10% · 20% (només el 20% amb interessos)
- 5% · executiuPagues el deute abans de la notificació de la provisió de constrenyiment.
- 10% · constrenyiment reduïtPagues deute i recàrrec dins del termini de la provisió.
- 20% · constrenyiment ordinariPagues després. L'únic compatible amb interessos de demora.
Pregunta. Una empresa presenta una autoliquidació de 10.000 € amb tres mesos i mig de retard, sense requeriment d'Hisenda. Què ha de pagar a més de la quota? I si l'hagués presentada a temps però no l'hagués pagada?
Resposta model. Presenta tard i sense requeriment: és el recàrrec per declaració extemporània. És de l'1% més un 1% per cada mes complet de retard. Tres mesos complets: 1% + 3% = 4%, és a dir, 400 €. No hi ha sanció ni interessos de demora. Si l'hagués presentada a temps sense pagar, el deute ja estaria declarat i s'iniciaria el període executiu: recàrrec del 5% si paga abans de la provisió de constrenyiment, del 10% si paga dins del termini de la provisió i del 20%, amb interessos de demora, si paga després.
Procediments tributaris
Tres grups: aplicació (gestió, inspecció i recaptació), sancionador i revisió.
- Inspecció: pot entrar a locals de negoci. Al domicili cal consentiment o autorització judicial (art. 18 CE).
- Sancions: lleu 50% · greu 50–100% · molt greu 100–150%. Reduccions: 30% per conformitat amb la regularització i 40% per conformitat amb la sanció.
- Revisió: el recurs de reposició és potestatiu. La reclamació economicoadministrativa és obligatòria abans dels tribunals. Totes dues tenen un termini d'1 mes.
- AplicacióGestió, inspecció i recaptació.
- SancionadorCastiga les infraccions.
- RevisióRecursos contra els actes de l'Administració.
L'AEAT rep declaracions, comprova i fa devolucions, emet certificats, gestiona el NIF i la facturació, verifica dades i dona informació i assistència.
- Inspectors = agents de l'autoritat.
- Comprovació i investigació (declaracions certes? fets no declarats?) i obtenció d'informació.
- S'inicia d'ofici o a petició, amb comunicació prèvia o presentant-se sense avisar.
- Poden examinar comptabilitat i fitxers, prendre mesures cautelars i entrar a locals de negoci. El domicili és inviolable (art. 18 CE): cal consentiment o autorització judicial.
- Si no col·labores: sancionador i estimació indirecta.
- Diligències (fets i manifestacions) i actes (resultat i proposta) són documents públics. Actes de conformitat, disconformitat o amb acord.
Cobrar deutes, sancions i altres crèdits: període voluntari i després executiu. La fan l'Estat, les CCAA (tributs cedits i propis) i els ens locals.
Principis: legalitat, irretroactivitat (llevat que afavoreixi), proporcionalitat, non bis in idem, culpabilitat i presumpció d'innocència.
| Infracció | Sanció |
|---|---|
| Lleu | 50% |
| Greu | 50–100% |
| Molt greu | 100–150% |
Reduccions: 30% per conformitat amb la regularització i 40% per conformitat amb la sanció. S'apliquen una darrere l'altra.
També hi ha sancions no pecuniàries: perdre devolucions, ajudes o incentius fiscals, o no poder contractar amb l'Administració.
Recurs de reposició — potestatiu · 1 mes.
Reclamació economicoadministrativa — obligatòria abans dels tribunals · 1 mes · TEA regionals i central.
Pregunta. Una infracció greu té una sanció de 6.000 €. El contribuent dona la conformitat a la regularització i paga la sanció sense recórrer. Quant paga? Si no hi estigués d'acord, quins recursos té?
Resposta model. Primera reducció del 30% per conformitat amb la regularització: 6.000 × 70% = 4.200 €. Segona reducció del 40% per pagar sense recórrer, aplicada sobre el resultat: 4.200 × 60% = 2.520 €. Si no hi està d'acord, pot presentar un recurs de reposició, que és potestatiu, en el termini d'un mes. Després, o directament, ha de presentar la reclamació economicoadministrativa davant del TEA, també en un mes. Aquesta és obligatòria abans d'anar als tribunals.
Delicte fiscal
Defraudar més de 120.000 € amb dol és delicte (art. 305 del Codi Penal), no infracció administrativa.
Pena: 1 a 5 anys de presó i multa del tant al sèxtuple. Si la quota passa de 600.000 €, és delicte agreujat.
El procés penal té preferència: Hisenda atura el seu expedient.
Defraudar més de 120.000 € amb dol (saber-ho i voler-ho) és delicte (art. 305 CP), no infracció administrativa.
L'ordre penal té preferència: mentre hi ha procés penal, Hisenda atura el seu expedient (non bis in idem).
Una inspecció de l'IRPF de 1989 acaba en acta per simulació: 11,8 M de quota, 7,8 M d'interessos i 8,2 M de sanció. El jutjat penal i l'Audiència Provincial conclouen que no hi ha delicte fiscal. En paral·lel, els TEA desestimen els recursos i l'Audiència Nacional li dona la raó, però el Tribunal Suprem diu que els fets provats penals no vinculen l'Administració tributària. Dinou anys de procediment.
L'activitat avaluable demana relacionar el documental amb el tema. Fes servir la cronologia:
- Procediments d'aplicació: inspecció (IRPF 1988–1993), recaptació (el deute que encara es reclama anys després) i, en paral·lel, el sancionador (la sanció de 8,2 M) i la revisió (TEAR, TEAC, Audiència Nacional i Tribunal Suprem).
- Obligacions accessòries: els interessos de demora (7,8 M). La sanció (8,2 M) no és accessòria: és el resultat del procediment sancionador.
- Facultats de la Inspecció: comprovar i investigar, obtenir informació, estendre diligències i actes, i fer notificacions (al documental, a l'empleada de la llar).
- Principis: la relació entre la via penal i l'administrativa (preferència penal i non bis in idem), i els principis de l'art. 31 CE (capacitat econòmica, igualtat, generalitat).
Exercicis resolts
Classifica: (a) retirada d'un cotxe per la grua, (b) taller municipal de ceràmica, (c) urbanització d'un carrer que revaloritza els pisos, (d) terrassa d'un bar a la plaça, (e) cementiri municipal, (f) piscina municipal.
Solució
- (a) Taxa — No la demanes tu: recepció obligatòria.
- (b) Preu públic — Voluntari i hi ha acadèmies privades.
- (c) Contribució especial — Obra pública que augmenta el valor dels teus béns.
- (d) Taxa — Ús privatiu del domini públic.
- (e) Taxa — Així ho classifica la solució oficial de l'exercici 1.
- (f) Preu públic — Com les instal·lacions esportives: hi ha gimnasos privats.
Proposta de resolució amb les regles del tema. Comprova-la amb els apunts abans d'entregar-la.
Quinze preguntes de l'activitat. Prova de respondre-les i després mira la solució.
Solució
| Pregunta | Resposta | Per què |
|---|---|---|
| 1 · Principi d'ordenació | D | Proporcionalitat i eficàcia són d'aplicació; el principi és de no confiscatorietat |
| 2 · Suprimir passos a nivell | B | Contribució especial: obra que revaloritza els béns |
| 3 · No és font | D | La normativa interna de l'AEAT |
| 4 · Tanques publicitàries en terrenys públics | D | És una taxa (ús privatiu del domini públic), que no surt a les opcions |
| 5 · Aplicació de les normes | A | La norma ha d'identificar expressament les que deroga |
| 6 · Centre de dia | B | Preu públic: voluntari i també el presta el privat |
| 7 · Afirmació correcta | C | Potestat de l'Estat; CCAA i ens locals també en poden establir |
| 8 · Quiosc a la vorera | A | Taxa: ús privatiu del domini públic |
| 9 · Obligació tributària principal | D | Fet imposable, meritament i exempcions en són els aspectes objectius |
| 10 · Procediment inspector | D | Diligències, inici a petició de l'obligat i actes (documents públics) |
| 11 · Obligacions accessòries | D | Interessos de demora i els dos recàrrecs |
| 12 · Residència d'estudiants municipal | A | Preu públic: voluntari i també n'hi ha de privades |
| 13 · Afirmació correcta | D | El meritament és quan s'entén realitzat el fet imposable |
| 14 · Aigua potable de l'ajuntament | D | És una taxa: servei essencial de recepció obligatòria, que no surt a les opcions |
| 15 · Facultats de la Inspecció | D | Inspeccionar béns, examinar documentació i prendre mesures cautelars |
Inspecció d'una quota de 20.000 €, infracció greu al 50%. El contribuent signa en conformitat i paga la sanció sense recórrer. Quant paga de sanció?
Solució
10.000 × 0,70 × 0,60 = 4.200 €. A més paga la quota (20.000 €) i els interessos de demora.
(a) 95.000 € defraudats amb dol; (b) 150.000 € per un error de bona fe; (c) 250.000 € amb factures falses; (d) 900.000 € amb societats pantalla.
Solució
- (a) Infracció administrativa — No arriba a 120.000 €.
- (b) No és delicte — Supera l'import, però no hi ha dol.
- (c) Delicte fiscal — 1 a 5 anys i multa de 250.000 € a 1,5 M€.
- (d) Delicte agreujat — Més de 600.000 €.
(a) Vendre un pis amb pèrdues: plusvàlua municipal? (b) Una fundació no paga IS per les rendes de la seva activitat. (c) Un particular ven el seu cotxe vell a un amic: IVA?
Solució
- (a) No subjecció — Sense increment de valor no hi ha fet imposable.
- (b) Exempció subjectiva — Obté renda (hi ha fet imposable), però la llei l'eximeix.
- (c) No subjecció a l'IVA — Un particular no és empresari; tributarà per l'ITP.
Connexions amb els altres temes
| Tema | Connexió |
|---|---|
| T2 i T3 | L'esquema base → quota és el mateix que liquida l'IRPF i l'Impost sobre Societats. |
| T4 | Els convenis de doble imposició són una font que passa per davant de la llei interna. |
| T5 | L'IVA és l'exemple d'impost indirecte, real i proporcional, amb exempcions i no subjeccions pròpies. |
Errors típics d'examen
El preu públic és un tribut
No: els tributs són taxes, contribucions especials i impostos.
Exempció = no subjecció
En l'exempció hi ha fet imposable. En la no subjecció, no.
Els interessos de demora són una sanció
No: indemnitzen el retard.
El recàrrec extemporani va amb sanció
No: són incompatibles.
El 20% executiu no porta interessos
Sí que en porta. És l'únic dels tres que hi és compatible.
Meritament = pagament
El meritament és quan neix l'obligació. L'exigibilitat pot ser posterior.
La Inspecció pot entrar a casa teva
El domicili és inviolable: cal consentiment o autorització judicial.
La reclamació economicoadministrativa és opcional
És obligatòria abans d'anar als tribunals. La potestativa és la reposició.
Xuleta
| Et demanen… | Resposta |
|---|---|
| Deure de contribuir | Art. 31 CE |
| Potestat originària | L'Estat, per llei |
| Principis d'aplicació | Proporcionalitat, eficàcia, limitació de costos indirectes |
| Entrada en vigor | 20 dies naturals |
| Analogia en dret tributari | No s'admet |
| No és font | La normativa interna de l'AEAT |
| Tributs (art. 2 LGT) | Taxes, contribucions especials i impostos |
| Servei voluntari que el privat també presta | Preu públic |
| Obra que revaloritza els teus béns | Contribució especial |
| Hi ha fet imposable però no es paga | Exempció |
| No hi ha fet imposable | No subjecció |
| Paga en lloc del contribuent | Substitut |
| Interès de demora | Legal + 25% = 4,0625%, indemnitzatori |
| Recàrrec extemporani | 1% + 1% per mes; després de 12 mesos, 15% + interessos |
| Recàrrecs executius | 5% · 10% · 20% (el 20% amb interessos) |
| Sancions | Lleu 50% · greu 50–100% · molt greu 100–150% |
| Reduccions de la sanció | 30% conformitat · 40% pagar sense recórrer |
| Recurs de reposició | Potestatiu, 1 mes |
| Reclamació economicoadministrativa | Obligatòria, 1 mes, TEA |
| Delicte fiscal | > 120.000 €, dol, 1–5 anys, multa ×1 a ×6; agreujat > 600.000 € |
Resum
Art. 31 CE
Capacitat econòmica, igualtat, progressivitat i no confiscatorietat.
Tributs
Taxes, contribucions especials i impostos. El preu públic no és tribut.
Obligació principal
Fet imposable → meritament → base → quota.
Accessòries
Interessos (4,0625%), extemporani (1% + 1%/mes; 15%) i executiu (5/10/20%). No són sancions.
Procediments
Gestió, inspecció, recaptació, sancionador (50/100/150%) i revisió (1 mes).
Delicte
Més de 120.000 € amb dol; agreujat per sobre de 600.000 €.
02. Test
13 fàcils, 14 mitjanes i 13 difícils. L'ordre canvia cada vegada.
03. Targetes
Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.