Investigació Mercats · Tema 3

Tècniques quantitatives: enquesta i anàlisi

Del qüestionari a la decisió: dades quantitatives, escales, biaixos, estadística descriptiva, marge d'error, mida de la mostra i interpretació

49 min12 min 22 seccions 40 preguntes 38 targetes
4 fonts originals
Tema3_Tecnicascuantitativasencuestayanalisis_Apuntes.pdfTema3_Tecnicascuantitativasencuestayanalisis.pdfActividad5_Ficha_practica_KoboToolbox.docxResum_Tema_3_Investigacio_de_Mercats.docx

01. Resum

22 seccions · 49 min12 min
Només l'essencial: sense explicacions llargues, exemples ni exercicis.Amb explicacions, exemples i exercicis resolts.

Comença per aquí

Si només recordes cinc coses d'aquest tema:

  1. L'enquesta és la tècnica; el qüestionari és l'instrument. Recull el que la gent diu, no el que fa.
  2. Operacionalitzar: objectiu → dimensió → variable → indicador → ítem → resposta.
  3. Tipus de variable: nominal, ordinal, discreta o contínua. El tipus decideix quins càlculs tenen sentit.
  4. Descriure: percentatge amb la seva base, mitjana, mediana, moda i desviació típica. Amb valors extrems, la mediana representa millor.
  5. Marge d'error: e ≈ Z · √[p·(1 − p)/n]. Proves: khi quadrat (categòriques), prova t (2 grups), ANOVA (3 o més), correlació (no prova causa).

A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.

El mapa del tema

El tema 2 decideix què investigar i a qui. El tema 3 explica com preguntar, com preparar les respostes i com interpretar-les.

  1. ObjectiuQuina informació necessitem
  2. QüestionariCom la mesurem
  3. Pilot i campComprovem i recollim
  4. AnàlisiNetegem, descrivim i comparem
  5. DecisióInterpretem amb els límits

A l'examen has de saber fer sis coses: escriure una bona pregunta, reconèixer el tipus de variable, calcular i llegir les dades, calcular el marge d'error i la mida de la mostra, triar l'anàlisi i explicar què permet concloure.

Prioritat d'estudi
  1. 1. Càlculs amb dadesMitjana, mediana, moda i taules de freqüències.
  2. 2. MostraMarge d'error i mida de la mostra.
  3. 3. PercentatgesProporcions i conversions.
  4. 4. ConceptesEscales, enquesta, experiment i qualitat de les dades.

Els apunts de classe porten l'anotació «examen – calculadora». Practica els càlculs amb la calculadora que portaràs.

Dades quantitatives i mètodes

Les dades quantitatives són dades numèriques. Permeten mesurar i comparar. Poden ser discretes (es compten) o contínues (es mesuren).

Hi ha tres mètodes principals:

  • Anàlisi de contingut: codifica i quantifica informació.
  • Enquesta: recull les respostes d'una mostra.
  • Experiment: manipula una variable i n'observa els efectes.

L'enquesta observa i pregunta. L'experiment busca relacions causals.

Les dades han de tenir precisió, completesa, consistència i actualitat.

Les dades quantitatives són dades numèriques. Permeten mesurar i comparar fenòmens.

MètodeQuè faExemple
Anàlisi de contingutCodifica informació i la quantificaClassificar 500 ressenyes per tema i comptar-les
EnquestaRecull les respostes d'una mostraQüestionari a 400 clients
ExperimentManipula una variable i n'observa els efectesDos preus en dos grups de botigues

Qualitat de les dades

DimensióPreguntaProblema
PrecisióLa dada és exacta?Un import de 1.000 € escrit com a 100 €
CompletesaFalta alguna dada rellevant?Clients sense edat
ConsistènciaHi ha contradiccions?Una persona de 12 anys amb «jubilat» com a ocupació
ActualitatLa dada encara és vàlida?Preus de fa cinc anys

Enquesta i qüestionari

L'enquesta és la tècnica. El qüestionari és l'instrument: el document amb les preguntes. Totes les persones responen les mateixes preguntes en les mateixes condicions. Així es poden sumar i comparar les respostes.

L'enquesta recull el que la gent diu: hàbits, opinions i intencions. Dir que compraràs no és comprar.

L'enquesta és la tècnica de recollida d'informació. El qüestionari és l'instrument que conté les preguntes. La clau de l'enquesta és l'estandardització: preguntes i condicions iguals per a tothom. Així es poden agregar i comparar les respostes.

Què aporta

  • Recull hàbits, opinions, preferències i intencions
  • Permet comptar i comparar grups
  • Arriba a molta gent per diversos canals

De què depèn la qualitat

  • Com es tria la mostra
  • Què mesuren de veritat les preguntes
  • Si la gent entén la pregunta i recorda bé
  • Com es recullen i s'analitzen les dades

De l'objectiu a les preguntes

Abans d'escriure preguntes, cal operacionalitzar: passar d'una idea general a una pregunta concreta.

Objectiu → dimensió → variable → indicador → ítem → resposta.

Exemple: barreres d'ús (objectiu) → confiança (dimensió) → confiança en l'estat del producte (variable) → grau d'acord (indicador) → «Confio que el producte serà com la descripció» (ítem) → 1 a 5 (resposta).

Abans de redactar, concreta què vols mesurar. Aquesta traducció es diu operacionalització.

PasQuè ésExemple: IKEA Second Hand
ObjectiuInformació que volemIdentificar barreres d'ús
DimensióAspecte generalConfiança en el servei
VariableCaracterística que canvia entre personesConfiança en l'estat del producte
IndicadorCom ho observemGrau d'acord amb una afirmació
ÍtemPregunta concreta«Confio que l'estat del producte coincidirà amb la descripció»
RespostaCom es registra1 = totalment en desacord · 5 = totalment d'acord

Variable independent i dependent

  • Independent: el factor que fas servir per comparar. El canal de compra.
  • Dependent: el resultat que estudies. La satisfacció.

Exemple: «Comparar la satisfacció segons el canal». Canal = independent. Satisfacció = dependent.

Operacionalitza

Vols saber si la gent coneix IKEA Second Hand. Proposa la variable, l'indicador i la pregunta amb les opcions.

Solució
  • Variable: coneixement previ del servei.
  • Indicador: nivell de coneixement que declara la persona.
  • Pregunta: «Abans d'aquesta enquesta, coneixies IKEA Second Hand?»
  • Opcions: Sí, el coneixia · Em sonava, però no sabia què era · No el coneixia.

Pregunta l'ús després, en una pregunta separada. Conèixer i utilitzar són variables diferents.

Pregunta d'examen · Operacionalitzar

Pregunta. Què vol dir operacionalitzar? Fes-ho per a l'objectiu «conèixer la satisfacció amb el servei de lliurament».

Resposta model. Operacionalitzar és passar d'una idea general a una pregunta concreta que es pugui mesurar. Objectiu: conèixer la satisfacció amb el lliurament. Dimensió: puntualitat. Variable: percepció de la puntualitat de l'última comanda. Indicador: grau d'acord. Ítem: «L'última comanda va arribar el dia previst». Resposta: d'1 (totalment en desacord) a 5 (totalment d'acord).

Estructura i tipus de preguntes

Ordre del qüestionari: presentació → filtres → bloc principal → classificació (edat, ocupació) → tancament.

Tipus de preguntes: oberta, dicotòmica (sí/no), opció múltiple, mixta, filtre, control i classificació.

En resposta única, les opcions han de ser exhaustives (cobreixen tots els casos) i excloents (no se solapen).

Exemple dolent: «0–50 / 50–100». On va el 50? Exemple bo: «menys de 50 € / de 50 a menys de 100 €».

Ordre recomanat
  1. PresentacióQui investiga, per a què, com es tracten les dades i instruccions.
  2. Inici i filtresPreguntes fàcils. Comprova si la persona forma part del públic.
  3. Bloc principalPreguntes agrupades per temes i lligades als objectius.
  4. ClassificacióPerfil (edat, ocupació). Les dades sensibles van cap al final.
  5. TancamentAgraïment.

Un filtre pot preguntar l'edat al principi. Exemple: «Tens més de 18 anys?». L'ordre depèn de la funció de la pregunta.

TipusFuncióExemple
ObertaResposta lliure. Després cal classificar-laQuè milloraries del servei?
DicotòmicaDues opcionsHas fet servir el servei? Sí / No
Opció múltipleOpcions fixes. Cal dir si n'admet una o diversesCanal habitual: botiga / web / app
MixtaOpcions fixes i una d'obertaCom el vas conèixer? Xarxes / amistats / altre: …
FiltreDecideix el recorregutSi no l'has fet servir, salta la valoració
ControlComprova la coherènciaDues preguntes sobre la mateixa conducta
ClassificacióDescriu el perfilEdat, ocupació, freqüència de compra
Corregeix les opcions

Pregunta: «Quantes vegades vas al gimnàs per setmana?» Opcions: 1–2 · 2–3 · 4–5. Quins dos errors té?

Solució
  1. Se solapen: el 2 és a dos grups.
  2. No són exhaustives: falten 0 i més de 5.

Correcció: Cap · 1 o 2 · 3 o 4 · 5 o més.

Tipus de variables

  • Nominal: categories sense ordre. Canal: botiga, web, app.
  • Ordinal: categories amb ordre. Satisfacció: baixa, mitjana, alta.
  • Quantitativa discreta: es compta. Nombre de compres.
  • Quantitativa contínua: es mesura. Temps d'espera en minuts.

Un número pot ser una etiqueta. Si botiga = 1, web = 2 i app = 3, la variable continua sent nominal. La mitjana d'aquests codis no té sentit.

Quatre escales de mesura: nominal classifica · ordinal ordena · interval compara diferències, sense zero absolut · raó compara proporcions, amb zero absolut.

No confonguis el tipus de variable amb el format de resposta. Que hi hagi números no vol dir que sigui quantitativa.

TipusCaracterísticaExempleQuè pots calcular
NominalCategories sense ordreCanal: botiga, web, appFreqüències, percentatges, moda
OrdinalCategories amb ordreSatisfacció baixa, mitjana, altaFreqüències, mediana, percentils
DiscretaRecompteNombre de compresMitjana, dispersió…
ContínuaMesuraTemps d'espera, import gastatMitjana, dispersió…

Les quatre escales de mesura

EscalaQuè permetExemple
NominalClassificar sense ordreMarca preferida
OrdinalOrdenar categoriesSatisfacció baixa, mitjana, alta
IntervalComparar diferències. El zero no és absolutTemperatura en °C
RaóComparar proporcions. El zero és absolutEdat, ingressos, pes

Interval i raó

Dins de les quantitatives hi ha dues escales:

  • Interval: les diferències es poden comparar, però el zero és convencional. Temperatura en °C: 20 °C no és «el doble» de 10 °C.
  • Raó: el zero vol dir absència. Nombre de compres, durada, despesa, edat exacta. 40 € és el doble de 20 €.

Exemple: nombre de compres = quantitativa discreta i de raó.

Pregunta d'examen · Variables

Pregunta. Classifica: canal de compra (botiga, web, app), nivell de satisfacció (baix, mitjà, alt), nombre de compres en un mes i temps d'espera en minuts. Té sentit calcular la mitjana del canal si es codifica 1, 2 i 3?

Resposta model. El canal de compra és nominal: categories sense ordre. El nivell de satisfacció és ordinal: categories amb ordre. El nombre de compres és quantitativa discreta: es compta. El temps d'espera és quantitativa contínua: es mesura. La mitjana del canal no té sentit: els números 1, 2 i 3 són etiquetes, no quantitats. Per a una variable nominal es fan servir freqüències, percentatges i la moda.

Escales de resposta

  • Likert: grau d'acord amb una afirmació. «El servei em genera confiança»: de totalment en desacord a totalment d'acord.
  • Diferencial semàntic: posició entre dos adjectius oposats. Tradicional 1–7 innovadora.
  • Rating (valoració): una nota. Valora l'atenció de 0 a 10.

No tota escala d'1 a 5 és Likert. Si no hi ha una afirmació i un grau d'acord, no és Likert.

EscalaQuè demanaExempleCom la reconeixes
LikertGrau d'acord amb una afirmació«El servei em genera confiança»: desacord → acordAfirmació + acord
Diferencial semànticPosició entre adjectius oposatsTradicional 1–7 innovadoraDos pols oposats
RatingPuntuació d'un aspecteValora l'atenció de 0 a 10Una nota

Exemple: «Com valores el servei? Molt dolent → molt bo» és rating, no Likert.

Escriu els extrems de l'escala i mantén el mateix sentit a tot el qüestionari. Un ítem Likert sol és ordinal. Si fas mitjanes, cal justificar-ho.

Quina escala és?
  1. «Aquesta marca és: barata 1 2 3 4 5 6 7 cara».
  2. «La web és fàcil d'utilitzar: totalment en desacord … totalment d'acord».
  3. «Puntua la rapidesa del lliurament de 0 a 10».
Solució
  1. Diferencial semàntic: dos adjectius oposats.
  2. Likert: afirmació + grau d'acord.
  3. Rating: una nota.
Pregunta d'examen · Escales

Pregunta. Diferencia l'escala Likert, el diferencial semàntic i l'escala de valoració amb un exemple de cadascuna.

Resposta model. Likert: mesura el grau d'acord amb una afirmació. «El servei em genera confiança», de totalment en desacord a totalment d'acord. Diferencial semàntic: situa la resposta entre dos adjectius oposats. «La marca és: tradicional 1–7 innovadora». Valoració (rating): demana una nota. «Valora l'atenció de 0 a 10». No tota escala d'1 a 5 és Likert: cal una afirmació i un grau d'acord.

Redacció i biaixos

Una bona pregunta és clara, neutral, concreta i d'una sola idea. Fixa un període curt.

MalamentBé
Estàs satisfet amb el preu i el servei?Separa preu i servei
Compres sovint?Quantes compres has fet els últims 30 dies?

Cinc biaixos: desitjabilitat social, aquiescència, halo, ordre i record. Un biaix és un error sistemàtic. No vol dir que la persona menteixi.

Una bona pregunta és clara, neutral, concreta i d'una sola idea. Fixa el període de referència i no demanis records massa llunyans.

Pregunta dolentaProblemaMillora
Estàs satisfet amb el preu i el servei?Dues idees en unaUna pregunta per al preu i una per al servei
Compres sovint?«Sovint» és ambiguQuantes compres has fet els últims 30 dies?
No creus que la nostra iniciativa és excel·lent?Empeny cap a una respostaCom valores aquesta iniciativa?
Quant has gastat els últims cinc anys?Ningú ho recordaQuant has gastat el mes passat?

Cinc biaixos de resposta

BiaixQuè passaCom reduir-lo
Desitjabilitat socialLa persona respon el que està ben vistPreguntes neutrals i confidencialitat
AquiescènciaLa persona diu «sí» o «d'acord» a totAfirmacions en els dos sentits
Efecte haloLa impressió general afecta cada aspectePreguntar aspectes concrets
Efecte d'ordreLes preguntes anteriors condicionen les següentsRevisar l'ordre i alternar opcions
Biaix de recordLa persona no recorda béPeríodes curts i concrets

Exemple d'ordre: si primer preguntes per deu queixes i després per la satisfacció global, la nota global pot baixar.

Reescriu les preguntes
  1. «Reciclar és important. Tu recicles sempre, oi?»
  2. «Què et sembla la nostra app, ràpida i fàcil?»
Solució
  1. Té inducció i afavoreix la desitjabilitat social. Millor: «Durant l'última setmana, quantes vegades has separat els residus?» (Cap · 1–2 · 3–5 · Cada dia).
  2. És doble (ràpida i fàcil) i induïda. Millor: dues preguntes. «Valora la rapidesa de l'app de 0 a 10» i «Valora la facilitat d'ús de 0 a 10».
Pregunta d'examen · Redacció de preguntes

Pregunta. Corregeix aquestes preguntes i digues què tenen malament: (a) «Estàs satisfet amb el preu i el servei?» (b) «Compres sovint?» (c) Opcions de despesa: «0–50 € / 50–100 €».

Resposta model. (a) És una pregunta doble: pregunta dues idees alhora. Cal separar-la en una pregunta sobre el preu i una altra sobre el servei. (b) «Sovint» és ambigu i no fixa cap període. Millor: «Quantes compres has fet els últims 30 dies?». (c) Les opcions no són excloents: el 50 és a totes dues. I no són exhaustives: falta més de 100 €. Millor: «menys de 50 € / de 50 a menys de 100 € / 100 € o més».

Prova pilot i treball de camp

La prova pilot passa el qüestionari a poques persones semblants al públic. Serveix per trobar errors abans del camp: preguntes que no s'entenen, opcions que falten, salts que fallen i durada. No serveix per estimar resultats.

Canals: CAWI = internet · CAPI = presencial amb dispositiu · CATI = telèfon. El canal no diu com s'ha triat la mostra.

La prova pilot aplica el qüestionari a un grup petit de persones semblants a la població. Detecta problemes abans de la recollida definitiva.

Què comprova el pilot

Comprensió

Vocabulari, instruccions i períodes.

Respostes

Opcions suficients i sense solapaments.

Recorreguts

Filtres, salts i preguntes obligatòries.

Experiència

Durada, cansament i funcionament al mòbil.

Després del pilot
  1. DetectarErrors i dubtes
  2. CorregirCanviar les preguntes
  3. Tornar a provarEls canvis
  4. FixarLa versió final
MètodeCom es recullAvantatgeLimitació
CAWILa persona respon per internetRàpid i baratNo tothom és en línia. Menys control de qui respon
CAPIEntrevista presencial amb tauleta o mòbilEs poden aclarir dubtesCal personal i desplaçaments
CATIEntrevista per telèfon amb ordinadorAclariments sense desplaçar-seMolts rebutjos. Qüestionari breu
PanellGrup de persones disponibles per a estudisAccés ràpid a perfilsCost. Participants molt habituats

Pràctica de KoboToolbox

Cal passar el qüestionari del grup a KoboToolbox i entregar un PDF per grup amb el nom Grupo_XX_Cuestionario.pdf. No es demanen respostes ni anàlisi.

Abans d'entregar
  1. Recupera el dissenyDimensions, variables, indicadors i ítems corregits.
  2. Organitza el formulariPresentació, blocs, tipus de pregunta i codis.
  3. ConfiguraFiltres, validacions numèriques i preguntes obligatòries.
  4. Prova cada recorregutQui no fa servir el servei no ha de valorar-lo.
  5. Revisa el PDFTotes les preguntes i opcions, també les condicionades.

La plataforma no substitueix el disseny. Google Forms, Qualtrics o KoboToolbox només executen el que has dissenyat.

Preparar les dades

Abans de calcular, neteja les dades: incomplets, duplicats, valors fora de rang, incoherències i valors extrems.

Un buit no és un zero. Si un no usuari salta la valoració, no ha posat un 0. Un valor extrem pot ser correcte: no l'esborris només perquè canvia la mitjana.

Abans de calcular, cal depurar i codificar. L'estructura habitual és una fila per persona i una columna per variable. Les preguntes de resposta múltiple necessiten una columna 0/1 per opció.

ComprovacióExempleQuè fer
IncompletsFalta la valoracióDistingir «no respon» de «salt previst»
DuplicatsLa mateixa persona dues vegadesComprovar abans d'esborrar
Fora de rangUn 8 en una escala d'1 a 5Buscar l'error i corregir-lo amb un criteri clar
IncoherènciesDiu que mai compra i valora una compraRevisar els filtres
Valors extrems400 € quan la majoria gasta 20 €Comprovar si és un error o una dada real
CodificacióSí = 1 · No = 0Documentar tots els codis

Descriure les dades

  • Percentatge = casos / base × 100. Digues sempre la base. 45 de 200 → 0,225 → 22,5 %.
  • Mitjana: x̄ = Σxᵢ / n. Els valors extrems l'afecten.
  • Mitjana de dos grups: (n₁·x̄₁ + n₂·x̄₂) / (n₁ + n₂). Cal ponderar per la mida.
  • Mediana = valor del centre, amb les dades ordenades. Si n és parell, mitjana dels dos centrals.
  • Moda = valor més freqüent.
  • Dispersió: rang (màxim − mínim), variància i desviació típica. s = √[Σ(xᵢ − x̄)² / (n − 1)].
  • Quartils: Q1 = P25 · Q2 = mediana = P50 · Q3 = P75.

Amb dades agrupades en intervals:

  • Mitjana: x̄ ≈ Σ(xᵢ·fᵢ) / N. xᵢ és la marca de classe.
  • Mediana: Me ≈ L + [(N/2 − F anterior) / f] · a.
  • Moda: Mo ≈ L + [d1 / (d1 + d2)] · a. d1 = f − f anterior. d2 = f − f següent.

Exemple: despeses 20, 25, 30, 35 i 190 € → mitjana 60 €, mediana 30 €. La mediana representa millor el centre.

La descriptiva resumeix les dades de la mostra. La inferencial fa servir la mostra per estimar com és la població.

Freqüències i percentatges

  • Freqüència absoluta: nombre de casos d'una categoria.
  • Freqüència relativa: casos de la categoria / total.
  • Percentatge: freqüència relativa × 100.
  • Acumulada: suma fins a una categoria. Només té sentit si hi ha ordre.

Proporció = part / total, entre 0 i 1. Percentatge = 100 · part / total. 45 de 200 → 45 / 200 = 0,225 = 22,5 %. Per passar de percentatge a decimal, divideix per 100: 3 % = 0,03 · 42 % = 0,42.

Mira sempre el denominador. 80 de 200 = 40 %. 120 de 400 = 30 %. El segon grup té més casos, però menys percentatge.

En preguntes de resposta múltiple, els percentatges poden sumar més del 100 %: una persona pot triar diverses opcions.

Mitjana, mediana i moda

MesuraCom es calculaQuan va béCompte
MitjanaSuma / nombre de valorsQuantitats sense extremsEls extrems l'arrosseguen
MedianaValor central de les dades ordenadesDades amb extrems o ordinalsAmb n parell: mitjana dels dos centrals
ModaValor més freqüentCategoriesPot haver-n'hi diverses o cap
Ajuntar dos grups

Vuit treballadors sumen 83 dies de vacances. Tres treballadors més en sumen 120. Quina és la mitjana conjunta?

Solució

(83 + 120) / (8 + 3) = 203 / 11 ≈ 18,45 dies.

No facis la mitjana de les dues mitjanes. Els grups tenen mides diferents. Cal sumar tots els dies i dividir per totes les persones.

Si l'enunciat dona les mitjanes, fes servir la fórmula ponderada: x̄ = (n₁·x̄₁ + n₂·x̄₂) / (n₁ + n₂).

Dispersió i quartils

  • Rang: màxim − mínim.
  • Variància: mitjana de les distàncies al quadrat respecte de la mitjana.
  • Desviació típica o estàndard: arrel de la variància. Té les mateixes unitats que les dades.

Fórmula per a una mostra: s = √[Σ(xᵢ − x̄)² / (n − 1)]. Desviació baixa = dades concentrades. Desviació alta = dades disperses.

Exemple: dues botigues tenen una mitjana de 4 sobre 5. A la primera, tothom posa 4. A la segona, uns posen 5 i altres 1. La mitjana és igual, però la dispersió és molt diferent.

Primer ordena les dades. Q1 = P25 · Q2 = P50 = mediana · Q3 = P75. El rang interquartílic (Q3 − Q1) mesura l'amplada del 50 % central. Els decils divideixen en 10 parts, els quintils en 5 i els percentils en 100. El mètode exacte per trobar la posició pot variar. Aplica el que indiqui el professorat.

Quin gràfic?

NecessitatGràfic
Comptar categoriesTaula de freqüències
Comparar categoriesBarres
Parts d'un total, amb poques categoriesCircular
Distribució d'una variable numèricaHistograma

Posa sempre títol, unitats, base i etiquetes.

Taula de freqüències amb intervals

Si només tens intervals i freqüències, els resultats són aproximats.

  • Marca de classe: xᵢ = (límit inferior + límit superior) / 2.
  • Freqüència absoluta: fᵢ = casos de la classe.
  • Freqüència acumulada: Fᵢ = suma de les freqüències fins a la classe.
  • Freqüència relativa: hᵢ = fᵢ / N. El percentatge és 100 · hᵢ.
EdatxᵢfᵢFᵢhᵢ
0–105339,68 %
10–20156919,35 %
20–302571622,58 %
30–4035122838,71 %
40–50453319,68 %
Total—31—100 %

Mitjana, mediana i moda agrupades

Mitjana
Fórmulax̄ ≈ Σ(xᵢ·fᵢ) / N
5·3 + 15·6 + 25·7 + 35·12 + 45·3835
N31
Mitjana835 / 31 ≈ 26,94 anys
Mediana
FórmulaMe ≈ L + [(N/2 − F anterior) / f] · a
N/215,5
Classe mediana: F passa de 9 a 1620–30
L, F anterior, f, a20, 9, 7, 10
Mediana20 + (6,5 / 7) · 10 ≈ 29,29 anys
Moda
FórmulaMo ≈ L + [d1 / (d1 + d2)] · a
Classe modal: la freqüència més alta30–40
d1 = 12 − 75
d2 = 12 − 39
Moda30 + (5 / 14) · 10 ≈ 33,57 anys

L = límit inferior de la classe · a = amplada · f = freqüència de la classe · F anterior = acumulada de la classe prèvia.

Pregunta d'examen · Estadística descriptiva

Pregunta. Cinc clients han gastat 20, 25, 30, 35 i 190 €. Calcula la mitjana i la mediana. Quina representa millor el client típic? Després: un grup de 40 persones té una mitjana de 6 i un altre de 60 persones té una mitjana de 8. Quina és la mitjana conjunta?

Resposta model. Mitjana: (20 + 25 + 30 + 35 + 190) / 5 = 300 / 5 = 60 €. Mediana: el valor central amb les dades ordenades, 30 €. La mediana representa millor el client típic, perquè el valor extrem (190 €) fa pujar la mitjana per sobre del que gasten quatre dels cinc clients. Mitjana conjunta: (40 × 6 + 60 × 8) / (40 + 60) = (240 + 480) / 100 = 7,2. No és 7: cal ponderar per la mida de cada grup.

Mostra i marge d'error

  • N = població · n = mostra · p = proporció, entre 0 i 1 · q = 1 − p · e = marge d'error en decimal · F = n/N = fracció de mostreig.
  • Z: 90 % → 1,645 · 95 % → 1,96 · 99 % → 2,576.
  • Marge d'error d'una proporció: e ≈ Z · √[p · (1 − p) / n].
  • Interval: proporció ± e.

Exemple: n = 1.000, p = 23,6 %, 95 % → e ≈ 2,63 punts → de 20,97 % a 26,23 %.

La representativitat no depèn només de n. També depèn de com es tria la mostra i dels biaixos.

SímbolSignificat
NMida de la població
nMida de la mostra
pProporció estimada, entre 0 i 1
qComplement: q = 1 − p
eMarge d'error, en forma decimal
ZValor crític del nivell de confiança
sDesviació típica mostral
F = n/NFracció de mostreig
ConfiançaZ
90 %1,645
95 %1,96
99 %2,576

Marge d'error d'una proporció: e ≈ Z · √[p · (1 − p) / n]. Interval: proporció ± e, en punts percentuals si treballes amb %.

La fórmula suposa una mostra aleatòria i l'aproximació normal. Alguns exemples dels apunts divideixen per n − 1. El resultat canvia molt poc.

Si la població és finita i la fracció de mostreig no és petita, multiplica el marge per la correcció de població finita: √[(N − n) / (N − 1)].

Exemple A · n = 420, p = 25,7 %, 95 %
Fórmula, amb n − 1 com als apunts1,96 · √[0,257 · 0,743 / 419]
Marge d'error0,0418 = 4,18 punts
Exemple B · Atur: n = 1.000, p = 23,6 %, 95 %
Fórmula, amb n − 1 com als apunts1,96 · √[0,236 · 0,764 / 999]
Marge d'error0,0263 = 2,63 punts
Interval23,6 % ± 2,63 → de 20,97 % a 26,23 %
Pregunta d'examen · Marge d'error

Pregunta. En una enquesta a 400 persones, el 50 % diu que coneix la marca. Calcula el marge d'error al 95 % de confiança i l'interval.

Resposta model. e ≈ Z · √[p · (1 − p) / n] = 1,96 · √(0,5 × 0,5 / 400) = 1,96 · √0,000625 = 1,96 × 0,025 = 0,049. El marge és de ±4,9 punts. L'interval va del 45,1 % al 54,9 %. A la fórmula, les proporcions s'escriuen en decimal (0,5, no 50).

Calcular la mida de la mostra

Per estimar una proporció en una població finita:

n = N · Z² · p · q / [e² · (N − 1) + Z² · p · q]

Si no coneixes p, fes servir p = q = 0,5. És el cas més conservador. Arrodoneix sempre cap amunt. Per a poblacions molt grans: n ≈ Z² · p · q / e².

Exemple: N = 12.000, 95 %, ±5 %, p = 0,5 → 372,27 → 373 persones.

Una població enorme no implica una mostra enorme.

Aquesta fórmula ja surt al tema 2. Aquí la fas servir amb els exemples de classe.

n = N · Z² · p · q / [e² · (N − 1) + Z² · p · q]

Amb p = q = 0,5, el producte p · q és el màxim possible (0,25). Per això surt la mostra més gran. És l'opció prudent quan no coneixes la proporció.

Exemple C · N = 12.000, 95 %, ±5 %, p = 0,5
Numerador: 12.000 · 1,96² · 0,5 · 0,511.524,8
Denominador: 0,05² · 11.999 + 0,960430,9579
Mida de la mostra372,27 → 373 persones
Exemple D · N = 46.000.000, 95 %, ±3 %, p = 0,42
Numerador: 46.000.000 · 1,96² · 0,42 · 0,5843.047.432,96
Denominador: 0,03² · 45.999.999 + 0,935841.400,93
Mida de la mostra1.039,77 → 1.040 persones

Una població enorme no implica una mostra enorme. Decideixen el marge d'error, la confiança i la variabilitat. Aquestes fórmules suposen un bon disseny mostral. No corregeixen els biaixos de selecció.

Prova a canviar els valors:

Comparar i relacionar variables

Tria la prova segons les variables:

Què comparesProva
Dues variables categòriquesTaula de contingència i khi quadrat (χ²)
Mitjanes de dos grupsProva t
Mitjanes de tres o més grupsANOVA
Dues quantitativesCorrelació de Pearson
Dues ordinalsCorrelació de Spearman

La correlació r va de −1 a +1. El signe dona la direcció i el valor la intensitat. r no és un percentatge i no prova una causa.

Abans de triar una prova, respon tres preguntes: què vull saber? Quines variables tinc? Quants grups comparo?

PreguntaVariablesPrimer pasProva
Quin canal prefereixen?Una categòricaFreqüènciesDescripció
El canal canvia segons la franja d'edat?Dues categòriquesTaula de contingènciaKhi quadrat (χ²)
La despesa canvia entre dos grups?Numèrica + 2 grupsMitjanesProva t
La despesa canvia entre 3 o més grups?Numèrica + 3 o més grupsMitjanesANOVA
Dues variables numèriques es mouen juntes?Dues quantitativesDiagrama de dispersióPearson
Dues ordinals estan relacionades?OrdinalsRangsSpearman

Cada prova té requisits. Cal comprovar el disseny de la mostra i els supòsits. Un programa pot calcular qualsevol prova, però qui investiga decideix si té sentit.

Taules de contingència

Creuen dues variables categòriques. Calcula el percentatge dins de cada grup. Si no, un grup gran sembla que té més preferència només perquè té més persones.

Diferència en la mostra i a la població

Exemple: satisfacció mitjana de 4,3 en clients habituals i 3,6 en ocasionals. La diferència és de 0,7 punts a la mostra. Això sol no demostra que hi hagi diferència a tota la població. Una prova t permet contrastar-ho.

L'ANOVA diu si alguna mitjana és diferent. No diu quina.

Correlació

El coeficient r va de −1 a +1:

  • Positiva: si una puja, l'altra tendeix a pujar. Temps a la botiga i despesa.
  • Negativa: si una puja, l'altra tendeix a baixar. Preu i unitats venudes.
  • Propera a 0: poca relació lineal.

−0,8 és més intens que +0,3. El signe només dona la direcció.

Els apunts també mostren l'equació d'una recta, y = ax + b. a és el pendent i b és la intersecció amb l'eix vertical. Els apunts no diuen quin pes té a l'examen.

Pregunta d'examen · Triar la prova

Pregunta. Quina prova faries servir en cada cas? (a) Relacionar el sexe amb el canal de compra. (b) Comparar la despesa mitjana de clients i no clients. (c) Comparar la satisfacció mitjana de tres botigues. (d) Relacionar l'edat amb la despesa. Si r = 0,8, vol dir que l'edat causa la despesa?

Resposta model. (a) Dues variables categòriques: taula de contingència i khi quadrat. (b) Mitjanes de dos grups: prova t. (c) Mitjanes de tres grups: ANOVA. (d) Dues variables quantitatives: correlació de Pearson. Un r = 0,8 indica una relació positiva i forta, però no prova una causa i no és un percentatge. Per provar una causa cal un experiment.

Del resultat a la decisió

Escriu cada conclusió en quatre passos: resultat → interpretació → límit → implicació.

Exemple: 62 de 100 clients compren sobretot en línia (resultat) → el canal digital pesa molt (interpretació) → la mostra és de clients de la web (límit) → cal revisar els recursos digitals (implicació).

Les dades no decideixen soles. Si el preu es valora poc, no cal abaixar-lo automàticament.

Un perfil descriu un grup amb variables rellevants. La segmentació divideix el mercat en grups amb característiques, necessitats o conductes semblants.

Criteri de segmentacióExemple
SociodemogràficEdat, ocupació, ingressos
GeogràficCiutat, regió, país
ConductualFreqüència, fidelitat, canal
PsicogràficValors, interessos, estil de vida
Com escriure una conclusió útil
  1. ResultatQuè diuen les dades, amb la base i les unitats.
  2. InterpretacióQuè suggereixen per a l'objectiu.
  3. LímitA qui representa la mostra i què no s'ha comprovat.
  4. ImplicacióQuina acció cal valorar o investigar.
Escriu la conclusió

Resultat: el 35 % de 300 enquestats valora el preu d'IKEA Second Hand amb 1 o 2 sobre 5. La mostra són socis d'IKEA Family. Escriu la conclusió en quatre passos.

Solució
  • Resultat: 105 de 300 socis enquestats (35 %) valoren el preu amb 1 o 2 sobre 5.
  • Interpretació: el preu pot ser una barrera per a una part dels socis.
  • Límit: la mostra només inclou socis d'IKEA Family. No sabem què pensen els altres consumidors. No sabem si el preu és la causa de la poca utilització.
  • Implicació: cal comparar els preus amb la competència i investigar el valor percebut abans de decidir si s'abaixen.

Eines: Excel o Sheets permeten ordenar, netejar, calcular i fer gràfics. SPSS, R i Python fan anàlisis més avançades. El programa calcula. Qui investiga tria i interpreta.

Connexions amb els altres temes

TemaConnexió
T2La mostra i la fórmula de n venen del tema 2. Aquí hi afegeixes el marge d'error del resultat.
T1L'enquesta és la tècnica principal de la investigació descriptiva. L'experiment, de la causal.
T2Les proves estadístiques serveixen per contrastar les hipòtesis H₀ i H₁.

Errors típics d'examen

Enquesta = qüestionari

Enquesta és la tècnica. Qüestionari és l'instrument.

Tota escala 1–5 és Likert

Likert necessita una afirmació i un grau d'acord.

Mitjana de codis

La mitjana de «1 = botiga, 2 = web» no té sentit.

Buit = zero

Un salt o una no resposta no és un 0.

Oblidar el denominador

Compara percentatges, no xifres absolutes.

El pilot estima el mercat

El pilot només prova el qüestionari.

Prova t per a 3 grups

Per a 3 o més grups, ANOVA.

r = percentatge o causa

r és un coeficient d'associació.

Mitjana de mitjanes

Amb grups de mida diferent, cal ponderar per n.

e en percentatge

A la fórmula, ±5 % s'escriu 0,05.

Arrodonir cap avall

La mida de la mostra s'arrodoneix sempre cap amunt.

95 % = probabilitat del teu interval

El 95 % descriu el mètode a llarg termini.

Autoavaluació

Deu preguntes de repàs
  1. Quina diferència hi ha entre escala nominal i ordinal?
  2. Què distingeix una enquesta d'un experiment?
  3. Calcula la mitjana ponderada de dos grups de 10 i 20 persones amb mitjanes 6 i 9.
  4. Quina és la classe mediana de la taula d'edats?
  5. Quina és la classe modal de la taula d'edats?
  6. Què significa una desviació típica elevada?
  7. Transforma 7 % i 35 % a decimals.
  8. Què representa Z = 1,96?
  9. Per què es fa servir p = 0,5 quan no es coneix la proporció?
  10. Quina mida de mostra surt a l'exemple de 12.000 persones?
Solució
  1. La nominal no ordena. L'ordinal sí.
  2. L'experiment manipula variables.
  3. (10 · 6 + 20 · 9) / 30 = 8.
  4. 20–30.
  5. 30–40.
  6. Més dispersió.
  7. 0,07 i 0,35.
  8. El valor crític del 95 % de confiança.
  9. Maximitza p · q i dona una mostra conservadora.
  10. 373.

Formulari

CàlculFórmula
Mitjanax̄ = Σxᵢ / n
Mitjana agrupadax̄ ≈ Σ(xᵢ·fᵢ) / N
Mitjana ponderada(n₁·x̄₁ + n₂·x̄₂) / (n₁ + n₂)
Desviació típica mostrals = √[Σ(xᵢ − x̄)² / (n − 1)]
Mediana agrupadaMe ≈ L + [(N/2 − F anterior) / f] · a
Moda agrupadaMo ≈ L + [d1 / (d1 + d2)] · a
Proporcióp = part / total. Percentatge = 100 · p
Marge d'errore ≈ Z · √[p · (1 − p) / n]
Mida de la mostra, població finitan = N · Z² · p · q / [e² · (N − 1) + Z² · p · q]
Mida de la mostra, població molt grann ≈ Z² · p · q / e²

Xuleta

Si et pregunten…Recorda…
Mètodes quantitatiusAnàlisi de contingut, enquesta i experiment
Qualitat de les dadesPCCA: precisió, completesa, consistència, actualitat
Escales de mesuraNOIR: nominal, ordinal, interval, raó
Tècnica / instrumentEnquesta / qüestionari
Dissenyar preguntesObjectiu → dimensió → variable → indicador → ítem
Opcions de resposta únicaExhaustives i excloents
Nominal / ordinalSense ordre / amb ordre
Discreta / contínuaEs compta / es mesura
LikertAcord amb una afirmació
Diferencial semànticAdjectius oposats
RatingUna nota
BiaixosDAHOR: desitjabilitat, aquiescència, halo, ordre, record
PilotProvar el qüestionari abans del camp
CAWI / CAPI / CATIInternet / presencial / telèfon
PercentatgeCasos / base × 100
Mitjana / mediana / modaSuma ÷ n / centre ordenat / més freqüent
Mitjana de dos grupsPondera per la mida de cada grup
Desviació típica mostralDivideix per n − 1
Classe mediana / modalOn F arriba a N/2 / on f és més alta
Q1 / Q2 / Q3P25 / P50 = mediana / P75
Z90 % = 1,645 · 95 % = 1,96 · 99 % = 2,576
Marge d'errorZ · √[p · (1 − p) / n]
Si no coneixes pp = q = 0,5
Mida de la mostraArrodoneix sempre cap amunt
Dues categòriquesContingència i χ²
Mitjanes de 2 / 3 o més grupsProva t / ANOVA
CorrelacióSigne = direcció · valor = intensitat
ConclusióResultat → interpretació → límit → implicació

Fonts

Resum fet a partir dels apunts i les diapositives del tema 3 (Dra. Maira Ulloa Hernández), de la fitxa de la pràctica de KoboToolbox i del resum de classe «Dades quantitatives i mostreig». Les dades dels exercicis són inventades per practicar.

Bibliografia dels apunts: Cea D'Ancona (2004), Métodos de encuesta; Heinemann (2003), Introducción a la metodología de la investigación empírica en las ciencias del deporte; Malhotra (2020), Marketing research; Trespalacios Gutiérrez, Vázquez Casielles i Bello Acebrón (2005), Investigación de mercados.

02. Test

40 preguntes

12 fàcils, 14 mitjanes i 14 difícils. L'ordre canvia cada vegada.

03. Targetes

38 targetes

Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.