Investigació Mercats · Tema 1

Fonaments de la investigació comercial

Què és, en què es diferencia de la de màrqueting, tipus, fonts d'informació, nivells d'anàlisi i ètica

30 min6 min 15 seccions 40 preguntes 20 targetes
2 fonts originals
T1.pdfT1PPTX.pdf

01. Resum

15 seccions · 30 min6 min
Només l'essencial: sense explicacions llargues, exemples ni exercicis.Amb explicacions, exemples i exercicis resolts.

Comença per aquí

Si només recordes cinc coses d'aquest tema:

  1. Investigar redueix la incertesa abans de decidir. La intuïció detecta un problema, però no el demostra.
  2. Investigació comercial: procés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació per decidir. La de màrqueting en forma part.
  3. Tres tipus: exploratòria (entendre), descriptiva (mesurar) i causal (provar una causa).
  4. Fonts: primer les secundàries (ja existeixen), després les primàries (dades noves). Les vendes de l'any passat són secundàries internes.
  5. Macro és el que l'empresa no controla. Micro és on pot actuar. I sempre amb ètica i RGPD: confidencial no és anònim.

A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.

La idea en un minut

La investigació comercial converteix dades en proves per decidir amb menys risc. No garanteix l'èxit. Fa que la decisió sigui més informada.

Del problema a la decisió
  1. ProblemaQuè ha de decidir l'empresa?
  2. InformacióQuines dades necessita?
  3. AnàlisiQuè diuen les dades?
  4. DecisióQuè fem?
  5. ResultatsHa funcionat?

Aquest tema respon cinc preguntes. Què és la investigació comercial? En què es diferencia de la de màrqueting? Quins tipus hi ha? D'on surten les dades? Quins límits ètics i legals té?

Per què investigar

Cada decisió empresarial té risc. Com més incertesa, més informació fiable cal abans de decidir. La intuïció pot detectar un problema, però no el demostra.

Exemple: una cafeteria vol obrir un local nou. Abans ha de saber quanta gent passa pel carrer, quin perfil té, quina competència hi ha i quant pot gastar.

Les empreses decideixen cada dia: obrir una botiga, llançar un producte, canviar un preu o entrar en un país. Algunes decisions són petites. Altres comprometen molts diners. Com més gran és la decisió i més gran és la incertesa, més val la pena investigar.

Decidir per intuïció

  • És ràpid i barat
  • Ajuda a veure que hi ha un problema
  • No aporta proves
  • Pot portar a conclusions errònies

Decidir amb investigació

  • Aporta proves per respondre la pregunta
  • Redueix la incertesa
  • Costa temps i diners
  • No elimina tot el risc

La intuïció fa la pregunta. La investigació aporta les proves per respondre-la.

Per a què serveix

Reduir el risc

Decidir amb menys incertesa.

Conèixer els clients

Necessitats, hàbits i opinions.

Detectar oportunitats

Segments o negocis nous.

Identificar amenaces

Canvis del mercat i de l'entorn.

Analitzar la competència

Què fan els altres i com evolucionen.

Innovar

Crear productes i serveis amb dades.

Mesurar la satisfacció

I la fidelitat dels clients.

Planificar

Donar base al pla estratègic.

Exemples de classe

  • Mercadona investiga abans d'obrir supermercats a Portugal.
  • Tesla investiga abans de triar on construeix una gigafactoria.
  • Una pime també investiga: una app nova necessita saber què volen els usuaris, quina mida té el mercat i què ofereix la competència.
Val la pena investigar?

Abans de fer un estudi, respon quatre preguntes. Aplica-les a aquest cas: una botiga de barri vol saber si el seu cartell nou agrada. El cartell va costar 80 €.

Solució
  1. La decisió és important? No gaire. El cost és baix.
  2. Ja hi ha dades? Pot preguntar a cinc clients habituals.
  3. Hi ha temps? Sí, però no cal un estudi formal.
  4. La informació val més del que costa? No. Un estudi formal costaria més que el cartell.

Conclusió: no cal una investigació formal. Una consulta informal és suficient. Si la decisió fos obrir una segona botiga, la resposta seria diferent.

Què és la investigació comercial

És un procés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació sobre mercats, consumidors, competència i entorn per donar suport a les decisions (Malhotra, 2020).

Té tres característiques: sistemàtica, objectiva i orientada a la decisió. No és només fer enquestes: la tècnica depèn del problema.

La investigació comercial és un procés sistemàtic i objectiu amb què una organització recull, analitza i interpreta informació sobre els mercats, els consumidors, la competència i l'entorn. La finalitat és donar suport a la presa de decisions (adaptat de Malhotra, 2020).

  1. RecollirObtenir les dades
  2. AnalitzarOrdenar-les i estudiar-les
  3. InterpretarDonar-los sentit
  4. DecidirFer-les servir

Tres característiques

Sistemàtica

Segueix etapes ordenades: des de definir el problema fins a comunicar els resultats.

Objectiva

Es basa en proves. Fa servir procediments que redueixen els biaixos de qui investiga.

Orientada a la decisió

Respon un problema concret. Si no ajuda a decidir, no serveix.

No és només fer enquestes

La tècnica depèn del problema. Aquestes són les eines principals:

EinaTipus
EnquestesQuantitativa
Entrevistes en profunditatQualitativa
Grups de discussió (focus groups)Qualitativa
ObservacióQualitativa o quantitativa
Bases de dades i estadístiques oficialsSecundària
Informes sectorialsSecundària
Xarxes socials i eines digitalsDigital

És una funció transversal. Abans era cosa de màrqueting. Avui també serveix a direcció general, finances, operacions, innovació i recursos humans.

De les dades al coneixement

Tenir moltes dades no és tenir coneixement. Una dada sola no diu res. Cal organitzar-la, analitzar-la i interpretar-la en un context.

De les dades a la decisió
  1. DadaLes vendes baixen un 8 %.
  2. InformacióNomés baixen a Catalunya.
  3. ConeixementHi ha entrat un competidor nou amb preus més baixos.
  4. DecisióRevisar l'oferta i el preu a Catalunya.

Quina eina faries servir?

SituacióEina adequadaPer què
Conèixer l'evolució del mercat energèticEstadístiques oficials i informes sectorialsLes dades ja existeixen
Saber per què baixen les vendes en una delegacióEntrevistes a comercials, empleats i clientsCal entendre causes locals
Saber què opinen els clients del serveiEnquestaCal mesurar moltes opinions
Estudiar el PIB abans d'invertir en un paísINE, Eurostat, Banc MundialSón dades macro publicades
Orígens de la investigació comercial
  • 1704 · Primer anunci massiu al Boston News Letter.
  • 1744 · Primer catàleg de venda per correu als EUA.
  • 1841 · Primera agència de publicitat, a Filadèlfia.
  • 1911 · Primera investigació de mercat amb vocació comercial: Curtis Publishing Company.
  • 1927 · Procter & Gamble crea un departament d'investigació de mercat.
  • 1950 · Desenvolupament metodològic a gran escala.
  • 2020 → · Després de la COVID, la IA s'aplica a la investigació.
Pregunta d'examen · Definició

Pregunta. Defineix la investigació comercial i explica'n les tres característiques. En què es diferencia de la investigació de màrqueting?

Resposta model. La investigació comercial és un procés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació sobre mercats, consumidors, competència i entorn per donar suport a les decisions. És sistemàtica (segueix un mètode planificat), objectiva (no depèn de l'opinió de qui investiga) i orientada a la decisió (serveix per decidir, no per acumular dades). La investigació de màrqueting estudia el consumidor per decidir producte, preu, comunicació i distribució. Forma part de la comercial, que té més abast: també estudia l'entorn, el sector i les inversions. «Entrem a Portugal?» és comercial. «Quin preu hi posem?» és de màrqueting.

Comercial o de màrqueting

La investigació de màrqueting estudia el consumidor per decidir producte, preu, comunicació i distribució. La investigació comercial té més abast: també estudia l'entorn, la competència, el sector i les inversions.

La de màrqueting forma part de la comercial. La de màrqueting ajuda a vendre millor. La comercial ajuda a decidir millor.

Exemple: «Entrem a Portugal?» és comercial. «Quin preu hi posem?» és de màrqueting.

Moltes persones fan servir les dues expressions com a sinònims. Comparteixen mètodes, però l'abast és diferent.

Investigació comercial

  • Visió de tota l'empresa
  • Decisions estratègiques
  • Estudia l'entorn, la competència, el sector i les inversions
  • Hi participen diverses àrees

Investigació de màrqueting

  • Visió del mercat i el consumidor
  • Decisions de màrqueting
  • Estudia clients, producte, preu, comunicació i distribució
  • La fa sobretot el departament de màrqueting

La investigació de màrqueting forma part de la investigació comercial. La comercial té més abast.

Exemple: Mercadona en un país nou

1r · Investigació comercial

Hi entrem o no?

  • Quina mida té el mercat?
  • Quin poder adquisitiu té la població?
  • Quins competidors hi ha?
  • Hi ha barreres legals?

2n · Investigació de màrqueting

Com hi venem?

  • Quin format de botiga prefereixen?
  • Quin preu consideren adequat?
  • Quins canals de comunicació funcionen?
  • Què valoren d'una marca blanca?

Primer la comercial avalua el potencial. Després la de màrqueting dissenya l'oferta.

Tres tipus segons la finalitat

  • Exploratòria = entendre. El problema no està clar. Genera hipòtesis. Tècniques: entrevistes, focus groups, informes.
  • Descriptiva = descriure. El problema està definit. Mesura qui, què, quan, on i quant. Tècniques: enquestes, bases de dades.
  • Causal = explicar. Vol saber si X provoca Y. Tècniques: experiments.

Truc: no sé què passa → exploratòria. Vull mesurar-ho → descriptiva. Vull provar una causa → causal.

La classificació més usada es basa en l'objectiu de l'estudi (Malhotra, 2020; Hair et al., 2022).

Exploratòria · ENTENDRE

Quan: el problema no està clar.

Objectiu: trobar causes possibles i generar hipòtesis.

Disseny: flexible.

Tècniques: entrevistes en profunditat, focus groups, revisió d'informes, observació.

Descriptiva · DESCRIURE

Quan: el problema ja està definit.

Objectiu: descriure un mercat, un grup o un fenomen amb precisió.

Respon: qui? què? quan? on? quant?

Tècniques: enquestes, bases de dades, estadística descriptiva.

Causal · EXPLICAR

Quan: hi ha una hipòtesi concreta.

Objectiu: saber si un canvi provoca un efecte.

Respon: què passa si canviem X?

Tècniques: experiments. Es compara un grup que rep el canvi amb un grup de control.

Tres empreses, tres problemes

Industrial → exploratòria

Ha perdut clients internacionals i no en sap la causa. Entrevista distribuïdors, clients i comercials.

Logística → descriptiva

Vol conèixer el perfil dels seus clients: mida, sector, volum i freqüència d'enviaments.

Tecnològica → causal

Ha implantat un sistema automàtic. Vol saber si augmenta la productivitat.

Un problema, tres preguntes

Una cafeteria perd clients. Escriu una pregunta exploratòria, una descriptiva i una causal. Indica la tècnica de cada una.

Solució
  • Exploratòria: per què deixen de venir els clients? → Entrevistes a clients i antics clients. Busquem hipòtesis.
  • Descriptiva: quin percentatge de clients troba llarga l'espera? → Enquesta. Mesurem.
  • Causal: si reduïm l'espera a 3 minuts, tornen més clients? → Experiment: un mes amb un caixer més i comparació amb un període o un local de control.
Pregunta d'examen · Tipus d'investigació

Pregunta. Una cadena de gimnasos perd socis i no sap per què. Després vol saber quants socis estan insatisfets i, finalment, si una rebaixa de la quota reduiria les baixes. Quin tipus d'investigació cal en cada pas?

Resposta model. Primer una investigació exploratòria, perquè el problema no està clar: entrevistes o focus groups amb socis i exsocis per generar hipòtesis. Després una descriptiva, per mesurar quants socis estan insatisfets i amb què: una enquesta a una mostra de socis. Al final una causal, per provar si la rebaixa provoca menys baixes: un experiment amb un grup que rep la rebaixa i un grup de control. Sense grup de control, només tindria una correlació, no una causa.

Fonts d'informació

  • Primàries: dades noves, recollides per a aquest estudi. Exemple: una enquesta pròpia.
  • Secundàries: dades que ja existeixen. Exemple: l'INE, Statista, SABI o les vendes de l'any passat.

Primer es revisen les secundàries (són barates i ràpides). Després es recullen primàries per aprofundir. Totes dues poden ser internes o externes.

Una font és bona si compleix FAROC: fiabilitat, actualitat, rellevància, objectivitat i cobertura.

Una font d'informació és qualsevol recurs que dona dades útils per respondre el problema. La qualitat de l'estudi depèn de la qualitat de les fonts.

Fonts primàries

Dades noves, recollides directament per a aquest estudi.

  • Responen exactament el problema
  • Costen més diners i temps

Exemples: enquestes, entrevistes, focus groups, observació, experiments.

Fonts secundàries

Dades que ja existeixen. Es van recollir per a un altre objectiu.

  • Barates i ràpides
  • Donen context
  • No estan fetes per al nostre problema

Exemples: INE, Eurostat, Banc Mundial, OCDE, Statista, SABI, Orbis, informes sectorials, Google Trends.

Ordre habitual: primer secundàries, després primàries.

Internes i externes

Aquest és un criteri diferent. Mira d'on surten les dades.

Interna (de l'empresa)Externa (de fora)
PrimàriaEnquesta als propis treballadorsEnquesta a consumidors del mercat
SecundàriaVendes de l'any passat al CRMDades de l'INE o un informe sectorial

Com saber si una font és bona

Fiabilitat

Ve d'una font reconeguda i rigorosa.

Actualitat

Les dades són recents.

Rellevància

Responen el nostre problema.

Objectivitat

No tenen biaixos d'interès.

Cobertura

Són suficients per entendre el fenomen.

Avalua la font

Un informe de 2019, pagat pel principal competidor, diu que el mercat de bicicletes elèctriques a Portugal no creixerà. Quins criteris falla?

Solució
  • Actualitat: és de 2019. El mercat ha pogut canviar molt.
  • Objectivitat: el paga el competidor. Pot tenir interès a desanimar nous rivals.

No el descartis del tot, però contrasta'l amb fonts recents i independents, com Eurostat o l'INE de Portugal.

Pregunta d'examen · Fonts

Pregunta. Classifica aquestes fonts i digues per quina començaries: l'INE, una enquesta pròpia a clients, les vendes de l'empresa de l'any passat i un informe de Statista.

Resposta model. L'INE i l'informe de Statista són fonts secundàries externes. Les vendes de l'any passat són una font secundària interna: són de l'empresa, però ja existien i no es van recollir per a aquest estudi. L'enquesta pròpia és una font primària. Començaria per les secundàries, perquè són més barates i ràpides, i recolliria dades primàries només per al que les secundàries no responen. Abans de fer-les servir, en comprovaria la fiabilitat, l'actualitat, la rellevància, l'objectivitat i la cobertura.

Nivell macro i micro

  • Macro: l'entorn general que l'empresa no controla. PIB, inflació, demografia, lleis, tecnologia.
  • Micro: l'entorn proper on l'empresa pot actuar. Clients, competidors, proveïdors, distribuïdors i la pròpia empresa.

Exemple: la inflació del país és macro. Els preus dels competidors són micro.

Macro · l'entorn general

Factors externs que l'empresa no controla.

  • PIB i evolució econòmica
  • Inflació
  • Demografia
  • Canvis tecnològics
  • Legislació
  • Factors polítics i ambientals
  • Situació del sector

Normalment, fonts secundàries.

Micro · l'entorn proper

Factors on l'empresa pot actuar directament.

  • Clients
  • Competidors
  • Proveïdors
  • Distribuïdors
  • Segments de mercat
  • La pròpia empresa

Fonts primàries o secundàries.

Pregunta d'examen · Macro i micro

Pregunta. Una empresa de bicicletes elèctriques vol entrar a Portugal. Dona dos exemples d'informació de nivell macro i dos de nivell micro.

Resposta model. Macro (l'entorn general, que l'empresa no controla): l'evolució del PIB i de la renda de Portugal, i la normativa i les ajudes a la mobilitat elèctrica. Micro (l'entorn proper, on l'empresa pot actuar): els preus i els models dels competidors, i el perfil i els hàbits dels clients potencials. També són micro els distribuïdors i els proveïdors.

Un estudi, cinc criteris

Un estudi es classifica amb cinc criteris alhora: finalitat (exploratòria, descriptiva, causal), font (primària, secundària), nivell (macro, micro), enfocament (quantitatiu, qualitatiu) i temps (transversal, longitudinal).

Els criteris no s'exclouen. Exemple: enquestar 500 clients un sol cop és descriptiu, primari, micro, quantitatiu i transversal.

Les classificacions no s'exclouen. Cada criteri mira una dimensió diferent de l'estudi.

CriteriPreguntaOpcions
FinalitatPer a què investiguem?Exploratòria · descriptiva · causal
FontLes dades són noves?Primària · secundària
NivellQuina part de la realitat estudiem?Macro · micro
EnfocamentMesurem números o entenem motius?Quantitatiu · qualitatiu · mixt
TempsUn moment o diversos?Transversal · longitudinal

Exemple resolt

Una empresa enquesta una sola vegada 500 clients per conèixer la seva satisfacció actual.

CriteriRespostaPer què
FinalitatDescriptivaVol mesurar la satisfacció
FontPrimàriaL'empresa recull les dades ara
NivellMicroEstudia els seus clients
EnfocamentQuantitatiuRespostes tancades i números
TempsTransversalUn sol moment
Prova-ho tu

Una cadena hotelera revisa les dades de l'INE sobre turisme a la seva regió dels últims 5 anys. Classifica l'estudi pels cinc criteris.

Solució

Descriptiva (descriu una evolució) · secundària (dades de l'INE) · macro (turisme de la regió) · quantitativa (xifres) · longitudinal (5 anys).

Ètica i protecció de dades

Cinc principis: respecte, transparència, confidencialitat, imparcialitat i responsabilitat.

A Europa, el RGPD protegeix les dades personals. Abans de recollir-les cal informar de la finalitat, les dades, qui hi accedeix, quant de temps es conserven i quins drets té la persona. El consentiment ha de ser lliure i informat.

Confidencial no és anònim. Confidencial: sabem qui ets, però no ho diem. Anònim: no sabem qui ets.

Tot val per obtenir informació? No. La qualitat d'una investigació també depèn de com s'obtenen les dades.

El cas Cambridge Analytica
  • Va recollir dades personals de milions d'usuaris de Facebook sense el seu consentiment.
  • Les va fer servir per crear perfils psicològics.
  • Les dades es van usar en campanyes polítiques.

El problema no era tenir dades. Era com es van obtenir i com es van fer servir.

Cinc principis ètics

Respecte

Tractar els participants amb dignitat.

Transparència

Explicar l'objectiu de l'estudi.

Confidencialitat

Protegir la informació i fer-la servir només per a l'estudi.

Imparcialitat

No manipular les dades ni interpretar-les amb biaix.

Responsabilitat

Basar les conclusions en proves, no en opinions.

El RGPD: què cal informar

  1. FinalitatPer a què es faran servir les dades.
  2. DadesQuines dades es recolliran.
  3. AccésQui hi tindrà accés.
  4. ConservacióCom es guarden i durant quant temps.
  5. DretsQuins drets té la persona sobre les seves dades.

Conflicte d'interès

Els interessos de qui investiga influeixen en l'estudi.

Exemple: canviar els resultats per justificar una decisió que ja s'havia pres.

Bona pràctica

Presentar els resultats tal com són, encara que no agradin a la direcció.

Revisa l'enquesta

Una botiga en línia prepara aquesta enquesta: demana nom, correu, telèfon i data de naixement. Al principi només diu «Gràcies per participar». Què ha de canviar?

Solució
  1. Informar de la finalitat: per a què serveix l'enquesta.
  2. Demanar només les dades necessàries. Per a una enquesta de satisfacció, el telèfon i la data exacta de naixement sobren. Una franja d'edat és suficient.
  3. Dir qui hi accedeix i quant de temps es guarden les dades.
  4. Explicar els drets de la persona (accés, rectificació, supressió).
  5. Demanar consentiment lliure i informat.
Pregunta d'examen · Ètica i RGPD

Pregunta. Una empresa vol fer una enquesta amb dades personals. Què ha de comunicar a les persones abans de recollir-les? Quina diferència hi ha entre confidencial i anònim?

Resposta model. Segons el RGPD, ha d'informar de la finalitat de l'estudi, de les dades que recull, de qui hi té accés, de quant de temps es conserven i dels drets de la persona. El consentiment ha de ser lliure i informat. Confidencial vol dir que l'empresa sap qui ha respost, però no ho revela. Anònim vol dir que no es pot saber qui ha respost. Prometre anonimat quan les dades porten el nom o el correu és un error ètic.

Cas complet: bicicletes a Portugal

Una empresa de bicicletes elèctriques vol entrar a Portugal. Comença per una recerca exploratòria i descriptiva amb fonts secundàries (INE de Portugal, Eurostat, Statista, SABI). Després fa recerca primària (entrevistes a distribuïdors, enquesta a consumidors). Estudia el nivell macro (economia, lleis, carrils bici) i el micro (competidors, clients). Respecta el RGPD.

Una empresa espanyola de bicicletes elèctriques vol entrar al mercat portuguès l'any vinent. La direcció necessita informació per reduir la incertesa.

Planifica la investigació

Respon cinc punts: problema, tipus de recerca, fonts, nivell d'anàlisi i ètica.

Solució
  • Problema: no sabem quin potencial té el mercat portuguès de bicicletes elèctriques.
  • Tipus: primer exploratòria (entendre el mercat) i descriptiva (mesurar-lo). Una recerca causal encara no té sentit: no hi ha cap hipòtesi per provar.
  • Fonts: primer secundàries (INE de Portugal, Eurostat, Statista, informes sectorials, SABI o Orbis per als competidors). Després primàries (entrevistes a distribuïdors, enquesta a consumidors).
  • Nivell: macro (economia, legislació, infraestructura ciclista) i micro (competidors, distribuïdors, clients).
  • Ètica: consentiment, confidencialitat, RGPD i resultats objectius.

Com resoldre un cas de classificació

  1. 1. Què vol saber l'empresa?Escriu la pregunta en una frase.
  2. 2. FinalitatEntendre, descriure o provar una causa?
  3. 3. FontLes dades són noves o ja existeixen?
  4. 4. NivellEntorn general o entorn proper?
  5. 5. Justifica cada etiquetaUna frase per criteri.

Exemple: IKEA entrevista persones per descobrir per què no compren mobles de segona mà → exploratòria, primària i micro. Després consulta estadístiques publicades sobre consum → secundària i macro. Un estudi pot tenir diverses fases.

Connexions amb els altres temes

TemaConnexió
T2El tipus d'investigació i les fonts que tries aquí decideixen el disseny i la mostra del tema 2.
T3La investigació descriptiva es fa sobretot amb l'enquesta i les tècniques quantitatives del tema 3.
T2 i T3El RGPD i l'ètica s'apliquen quan es recullen les dades al treball de camp.

Errors típics d'examen

Comercial = màrqueting

No. La de màrqueting forma part de la comercial.

Investigar = fer enquestes

Hi ha moltes tècniques. Depèn del problema.

Moltes dades = coneixement

Cal organitzar, analitzar i interpretar.

Correlació = causalitat

Per provar una causa cal un experiment amb grup de control.

Començar per primàries

Normalment es comença per secundàries: són més barates.

Dades pròpies = primàries

Les vendes de l'any passat són secundàries internes.

Classificacions excloents

Un estudi és alhora descriptiu, primari, micro…

Confidencial = anònim

No. Confidencial: sé qui ets. Anònim: no ho sé.

Xuleta

Et demanen…Resposta
DefinicióProcés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació per decidir
Tres característiquesSistemàtica · objectiva · orientada a la decisió (SOD)
Comercial vs. màrquetingLa comercial té més abast. La de màrqueting en forma part
Problema poc clarExploratòria (entrevistes, focus groups)
Mesurar un mercatDescriptiva (enquestes)
Causa-efecteCausal (experiments amb grup de control)
Dades noves per a l'estudiFont primària
Dades que ja existeixenFont secundària (INE, Eurostat, Statista, SABI)
PIB, inflació, lleisNivell macro
Clients, competidors, proveïdorsNivell micro
Qualitat d'una fontFAROC: fiabilitat, actualitat, rellevància, objectivitat, cobertura
Cinc criteris de classificacióFF-NET: finalitat, font, nivell, enfocament, temps
Principis èticsRTCIR: respecte, transparència, confidencialitat, imparcialitat, responsabilitat
RGPDInformar de finalitat, dades, accés, conservació i drets; consentiment lliure i informat

Bibliografia del tema

  • Esteban, I. G. i Fernández, E. A. (2017). Fundamentos y técnicas de investigación comercial. ESIC Editorial.
  • Hair, J. F., Page, M. i Brunsveld, N. (2020). Essentials of business research methods (4a ed.). Routledge.
  • Malhotra, N. K. (2020). Marketing research: An applied orientation (7a ed.). Pearson.
  • Pedret, R., Sagnier, L. i Camp, F. (2011). La investigación comercial como soporte del marketing (4a ed.). Deusto.
  • Saunders, M. N. K., Lewis, P. i Thornhill, A. (2023). Research methods for business students (9a ed.). Pearson.

02. Test

40 preguntes

13 fàcils, 14 mitjanes i 13 difícils. L'ordre canvia cada vegada.

03. Targetes

20 targetes

Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.