Màrqueting · Tema 1

La comunicació humana

Dimensions, elements del procés, models, Shannon i Weaver, comunicació no verbal i reptes de l'era digital

22 min6 min 15 seccions 40 preguntes 20 targetes
1 font original
T1.pdf

01. Resum

15 seccions · 22 min6 min
Només l'essencial: sense explicacions llargues, exemples ni exercicis.Amb explicacions, exemples i exercicis resolts.

Comença per aquí

Si només recordes cinc coses d'aquest tema:

  1. Comunicar no és només transmetre informació. És construir i compartir significats amb signes, dins d'un context.
  2. Vuit elements: emissor, receptor, missatge, canal, codi, context, soroll i retroalimentació.
  3. Tres models: lineal (un parla), interactiu (hi ha resposta) i transaccional (tots creen significat alhora).
  4. Shannon i Weaver (1949) introdueix el soroll, però no té feedback i veu el receptor com a passiu.
  5. Verbal, no verbal i paraverbal. Si es contradiuen, la gent es creu el no verbal i el paraverbal.

A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.

La comunicació com a procés

La comunicació és el procés amb què dues o més persones construeixen i comparteixen significats amb signes, dins d'un context social i cultural.

Tres dimensions:

  • Social: permet conviure i coordinar-se.
  • Simbòlica: es basa en signes amb un significat compartit (Mead, Blumer).
  • Relacional: cada missatge té contingut i relació alhora (Watzlawick).

Al segle XX l'empresa parlava i el públic escoltava. Avui hi ha conversa i cocreació, i cada públic interpreta el mateix missatge de manera diferent.

Definició: la comunicació és el procés amb què dues o més persones construeixen i comparteixen significats amb un sistema de signes, dins d'un context social i cultural. Comunicar no és només transmetre informació: també és interpretar, negociar i construir significats.

Tres dimensions

Social

Permet la convivència, la cooperació i la coordinació.

A l'empresa: lideratge, treball en equip, cultura corporativa.

Simbòlica

Es basa en signes amb un significat compartit.

Interaccionisme simbòlic (Mead, Blumer): els significats es construeixen amb la interacció social.

Relacional

Cada acte comunicatiu construeix, reforça o canvia la relació.

Watzlawick i l'Escola de Palo Alto: tot missatge té contingut i relació alhora.

La comunicació en l'era digital

Segle XX

  • Model unidireccional
  • L'empresa parla, el públic escolta
  • Pocs emissors, molts receptors

Avui

  • Participació, conversa i cocreació
  • Qualsevol persona genera informació
  • Les xarxes poden canviar la reputació d'una empresa

Cada persona filtra els missatges amb els seus coneixements, experiències, emocions, valors i context. Per això una mateixa decisió d'empresa la perceben diferent els treballadors, els clients, els accionistes i els proveïdors.

Funció estratègica: posicionament, marca, comunicació interna, relacions institucionals, gestió de crisi i comunicació digital formen part d'una mateixa visió per generar valor i confiança.

Els vuit elements del procés comunicatiu

Vuit elements que funcionen junts:

ElementQuè és
EmissorQui inicia el procés
ReceptorQui rep i interpreta. És actiu
MissatgeEl que es vol transmetre
CanalEl mitjà físic o tecnològic
CodiEl sistema de signes compartit
ContextMoment, lloc, cultura i relacions
SorollTot el que dificulta la interpretació
RetroalimentacióLa resposta del receptor

Exemple: una empresa (emissor) anuncia un producte (missatge) a Instagram (canal). Els comentaris són la retroalimentació.

Emissor

Qui inicia el procés: persona, grup o organització. La seva credibilitat condiciona l'eficàcia.

Receptor

Qui rep i interpreta el missatge. És un agent actiu. A l'empresa: públics o stakeholders.

Missatge

Informacions, idees o emocions que es volen transmetre. Clar, coherent, precís i adequat.

Canal

El mitjà físic o tecnològic. Condiciona la rapidesa i la interacció.

Codi

El sistema de signes compartit: llengua, imatges, colors, sons, emojis.

Context

Moment, lloc, cultura, relacions prèvies. Una frase canvia de sentit segons el context.

Soroll

Tot el que dificulta la interpretació: errors tècnics, rumors, prejudicis, excés d'informació.

Retroalimentació

La resposta del receptor. Fa que comunicar sigui bidireccional: enquestes, valoracions, comentaris.

Els vuit elements funcionen junts. Si canvia un, canvia tot el procés.

Pregunta d'examen · Elements del procés

Pregunta. Una cadena de supermercats anuncia a Instagram que elimina les bosses de plàstic. Molts clients ho interpreten com una excusa per cobrar les bosses de paper. Identifica els elements del procés comunicatiu i explica què ha fallat.

Resposta model. Emissor: la cadena de supermercats. Receptor: els clients i seguidors. Missatge: l'eliminació de les bosses de plàstic. Canal: Instagram. Codi: el text i la imatge de la publicació. Context: una preocupació pel medi ambient, però també pels preus. Soroll: la desconfiança prèvia i els comentaris negatius d'altres usuaris. Retroalimentació: els comentaris i les reaccions. Ha fallat que el receptor és actiu: interpreta el missatge des del seu context. L'empresa no ha previst com l'entendrien els clients i no ha explicat què passa amb el preu.

Models de comunicació

Tres models, del més simple al més complet:

  • Lineal: unidireccional. El receptor és passiu i no hi ha feedback. Un megàfon.
  • Interactiu: bidireccional. Hi ha feedback per torns. Un partit de ping-pong.
  • Transaccional: simultani. Tots creen el significat alhora i el context és fonamental. Una conversa.

Al segle XX, els models passen d'entendre la comunicació com una transmissió lineal a veure-la com un procés dinàmic i social.

AspecteLinealInteractiuTransaccional
DireccióUnidireccionalBidireccionalSimultània
ReceptorPassiuActiuActiu i cocreador
FeedbackNoSíConstant
ContextPoc rellevantImportantFonamental
Construeix significatNoParcialmentSí
AplicacióMitjans tradicionalsInterpersonalCorporativa i digital
Evolució dels models
  1. LinealEmissor → receptor
  2. InteractiuEmissor ⇄ receptor
  3. TransaccionalTots creen significat alhora
Pregunta d'examen · Models

Pregunta. Compara el model lineal, l'interactiu i el transaccional. Quin descriu millor la comunicació d'una marca a les xarxes socials?

Resposta model. En el model lineal la comunicació és unidireccional: l'emissor envia i el receptor, passiu, rep. No hi ha feedback. En el model interactiu és bidireccional: el receptor respon i els papers s'alternen. En el model transaccional emissor i receptor comuniquen alhora i construeixen el significat junts, amb un context que és fonamental. Les xarxes socials s'expliquen millor amb el model transaccional: els usuaris comenten, comparteixen i creen contingut propi, i el significat de la marca es construeix entre tots.

El model de Shannon i Weaver (1949)

Model lineal pensat per a les telecomunicacions: font → transmissor → canal → receptor → destinació.

  • Aportació principal: introdueix el soroll, la interferència que altera el senyal.
  • Limitacions: no té feedback, el receptor és passiu i gairebé no té en compte el context.

A l'empresa: el soroll és la competència informativa, els rumors i la desinformació.

Pensat per a les telecomunicacions, però adoptat per les ciències socials per la seva simplicitat. Va identificar els elements del procés i va introduir el soroll.

  1. FontOrigen del missatge
  2. TransmissorConverteix el missatge en senyal
  3. CanalPer on circula el senyal
  4. ReceptorDescodifica el senyal
  5. DestinacióQui rep la informació

El soroll és qualsevol interferència que altera el senyal pel camí.

Aportacions

  • Sistematitza el procés
  • El canal no és neutre
  • Introdueix el concepte de soroll
  • S'aplica a periodisme, màrqueting i educació

Limitacions

  • No hi ha feedback: és unidireccional
  • El receptor és passiu
  • Poc pes del context social i cultural
  • Confon comunicar amb transmetre: oblida la relació

Aplicat a l'empresa

ElementExemple
FontDepartament de comunicació
MissatgeLlançament d'un producte nou
CanalWeb, LinkedIn i nota de premsa
SorollCompetència informativa, rumors, desinformació
DescodificacióLectura del missatge
DestinacióClients, mitjans i inversors

El soroll és avui més important que mai. Rebem milers d'impactes cada dia. Cal planificar el contingut, els canals i els factors que poden interferir. I cal complementar el model amb el diàleg i la participació.

Pregunta d'examen · Shannon i Weaver

Pregunta. Explica el model de Shannon i Weaver, la seva aportació principal i les seves limitacions.

Resposta model. És un model lineal del 1949, pensat per a les telecomunicacions. Descriu el procés com una cadena: font, transmissor, canal, receptor i destinació. La seva aportació principal és el concepte de soroll: qualsevol interferència que altera el senyal. També mostra que el canal no és neutre. Les limitacions: no té feedback, tracta el receptor com a passiu, dona poc pes al context social i cultural, i confon comunicar amb transmetre. Avui encara serveix per planificar missatges i preveure el soroll, però cal completar-lo amb el diàleg.

Verbal, no verbal i paraverbal

  • Verbal: les paraules, orals o escrites. Què dius.
  • No verbal: expressió facial, mirada, gestos, postura, proxèmica (ús de l'espai) i aparença. Com et mous.
  • Paraverbal: to, volum, ritme, pauses i silenci. Com sona.

Si hi ha contradicció, la gent es creu el no verbal i el paraverbal. La coherència entre les tres dona credibilitat.

Verbal

Les paraules.

  • Oral: immediata i interactiva
  • Escrita: permanent i planificada

Depèn de la claredat, l'ordre de les idees i l'adequació al públic.

No verbal

Sense paraules.

Expressió facial, contacte visual, gestos, postura, proxèmica i aparença.

Pesa molt quan s'expressen emocions.

Paraverbal

Com es diuen les paraules.

To, volum, velocitat, ritme, pauses, entonació… i el silenci.

Quan hi ha contradicció, els receptors es creuen més el no verbal i el paraverbal que les paraules. La coherència entre les tres dimensions dona credibilitat, confiança i lideratge.

Components del no verbal

Expressió facial

El rostre mostra l'estat d'ànim. Una expressió contradictòria genera desconfiança.

Contacte visual

Transmet interès i seguretat. Evitar-lo pot semblar inseguretat (depèn de la cultura).

Gesticulació

Les mans reforcen el discurs. Gestos rígids o exagerats distreuen.

Postura

Oberta: proximitat. Tancada: distància.

Proxèmica

L'ús de l'espai. La distància canvia segons la cultura. Clau en negociacions internacionals.

Aparença

Roba, colors, estil. Projecta professionalitat, proximitat o autoritat.

Pregunta d'examen · Les tres dimensions

Pregunta. Una directora anuncia «estic molt contenta amb els resultats» amb els braços plegats, sense mirar l'equip i amb un to monòton. Què percebrà l'equip i per què?

Resposta model. L'equip percebrà que no està contenta. El missatge verbal és positiu, però el no verbal (braços plegats, sense contacte visual) i el paraverbal (to monòton) diuen el contrari. Quan hi ha contradicció, els receptors es creuen més el no verbal i el paraverbal que les paraules. El resultat és desconfiança. Per ser creïble cal coherència entre les tres dimensions.

Tipus de comunicació segons els participants

  • Interpersonal: entre dues persones. Watzlawick: és impossible no comunicar.
  • Grupal: moltes interaccions alhora. Risc de pensament grupal (groupthink, Janis).
  • Mediàtica: a través de mitjans i plataformes (Castells, societat xarxa).
  • Organitzacional: dins de l'organització i amb el seu entorn.

Interpersonal

Entre dues persones. Molta interacció i feedback. Watzlawick: és impossible no comunicar. Clau per negociar i liderar.

Grupal

Moltes interaccions alhora. Risc de pensament grupal (groupthink, Janis). Comitès i equips.

Mediàtica

Mitjans i plataformes per arribar a molta gent. Castells: societat xarxa, tothom pot difondre continguts.

Organitzacional

Dins de l'organització i amb el seu entorn. Integra interna i externa. Funció estratègica.

Percepció i construcció del significat

El receptor interpreta el missatge segons el que sap, ha viscut i sent. No el rep de manera objectiva.

Tres biaixos:

  • Confirmació: busquem el que confirma el que ja creiem.
  • Halo: una característica influeix en tota la percepció.
  • Disponibilitat: creiem més probable el que recordem amb facilitat.

Grunig: les organitzacions eficaces escolten els seus públics i s'hi adapten.

Qui rep un missatge no el rep de manera objectiva: l'interpreta segons el que ja sap, ha viscut i sent. El cervell rep més estímuls dels que pot processar i en selecciona uns quants. Fa servir esquemes mentals (schemas) per entendre ràpid, però això pot limitar la interpretació.

Biaixos cognitius

Biaix de confirmació

Busquem informació que confirma el que ja creiem.

Efecte halo

Una característica positiva o negativa influeix en tota la percepció.

Biaix de disponibilitat

Creiem més probable el que recordem amb facilitat.

Grunig: les organitzacions més eficaces escolten, aprenen i s'adapten als seus grups d'interès. Comunicar bé és anticipar com cada públic interpretarà el missatge.

Comunicació, cultura i societat

  • Hall: cultures de context alt (informació implícita, pes de la relació) i de context baix (missatges explícits i directes).
  • Hofstede: dimensions culturals, com la distància al poder, l'individualisme i l'aversió a la incertesa.
  • Responsabilitat social: la credibilitat depèn de la coherència entre el que l'empresa diu i el que fa.

Cultura

Valors, creences, normes, costums, llengua i símbols compartits. S'aprèn amb la socialització.

Hall: context alt i baix

Alt: informació implícita, relacions personals. Baix: missatges explícits i directes.

Hofstede: dimensions culturals

Distància al poder, individualisme, aversió a la incertesa. Afecten el lideratge i la negociació.

Responsabilitat social

La credibilitat depèn de la coherència entre el que l'empresa diu, fa i el que la societat espera.

La comunicació a l'empresa

Abans, comunicar era transmetre informació. Avui és construir relacions: la confiança i la reputació són actius.

  • Interna: coordina les persones i reforça la cultura i el compromís.
  • Externa: relacions amb clients, proveïdors, inversors, mitjans i societat.

Del monòleg al diàleg. La frontera entre interna i externa es difumina: un treballador pot fer de portaveu a les xarxes.

Al segle XX era sobretot transmetre informació. Avui és construir relacions estables: la confiança, la credibilitat i la reputació són actius tan importants com els productes.

Interna

Coordina les persones de l'organització.

Reforça la cultura, el compromís i el sentiment de pertinença.

Externa

Relacions amb clients, administracions, proveïdors, inversors, mitjans i societat.

Del monòleg al diàleg. Comunicar també és escoltar. La frontera entre interna i externa es difumina: un treballador pot compartir una notícia de l'empresa a les xarxes i fer de portaveu, i una crítica d'un client pot canviar processos interns.

Reptes contemporanis

Les empreses competeixen per l'atenció de les persones. Cinc reptes:

  • Saturació informativa: la gent ignora la major part dels missatges.
  • Economia de l'atenció: la informació és il·limitada, el temps no.
  • Desinformació: notícies falses i rumors.
  • Algoritmes i cambres d'eco: reforcen el biaix de confirmació.
  • Intel·ligència artificial: cal transparència i supervisió humana.

Les organitzacions ja no competeixen només pels mercats. Competeixen per un recurs més escàs: l'atenció de les persones.

Saturació informativa

Information overload: les persones ignoren la major part dels missatges. El repte és ser percebut.

Economia de l'atenció

La informació és il·limitada. El temps per consumir-la, no. Cal captar l'interès ràpid sense sensacionalisme.

Desinformació

Notícies falses, continguts manipulats, rumors, perfils automatitzats. Cal verificar fonts i monitoritzar.

Algoritmes i cambres d'eco

Mostren continguts semblants als interessos previs i reforcen el biaix de confirmació.

Intel·ligència artificial

Automatitza i genera continguts. Planteja reptes de transparència, supervisió humana i dades.

Pregunta d'examen · Reptes

Pregunta. Què vol dir que les empreses competeixen en una «economia de l'atenció»? Quins riscos comporten els algoritmes?

Resposta model. Vol dir que la informació és pràcticament il·limitada, però el temps i l'atenció de les persones són escassos. Hi ha saturació informativa i la gent ignora la major part dels missatges. El repte és ser percebut, sense caure en el sensacionalisme. Els algoritmes mostren a cada persona continguts semblants als seus interessos previs. Això crea cambres d'eco, reforça el biaix de confirmació i facilita la desinformació.

Practica-ho

Cas 1 · Un llançament amb soroll

Una startup de begudes publica a TikTok el vídeo de la seva llauna nova. El mateix dia, un competidor retira un producte per un problema sanitari. Als comentaris, la gent barreja les dues marques.

  • Emissor: la startup. Canal: TikTok. Codi: vídeo, música i emojis.
  • Soroll: la confusió amb la crisi del competidor i la saturació de continguts.
  • Context: el moment del sector canvia com s'interpreta el missatge.
  • Retroalimentació: els comentaris. Són una alerta, no un detall.
  • Què faries: monitoritzar les converses, respondre ràpid per aclarir la diferència i, si cal, ajornar la campanya uns dies.
Cas 2 · Una presentació que no convenç

La directora financera anuncia «uns resultats excel·lents» amb una veu monòtona, els braços creuats i sense mirar el públic.

  • Verbal: el missatge és positiu.
  • No verbal: postura tancada i sense contacte visual.
  • Paraverbal: to pla, sense entusiasme.
  • Resultat: hi ha contradicció. El públic es creu més el no verbal i el paraverbal. El missatge perd credibilitat.
  • Millora: coherència entre les tres dimensions (postura oberta, mirada al públic, to que acompanya el contingut).
Cas 3 · Negociar en un altre país

Una empresa catalana negocia per primer cop amb un distribuïdor japonès. L'equip vol anar directe al preu a la primera reunió.

  • Hall: el Japó és una cultura d'alt context. Molta informació és implícita i la relació pesa molt.
  • Hofstede: l'aversió a la incertesa és alta. Cal donar seguretat i informació detallada.
  • Proxèmica i no verbal: respectar les distàncies i els protocols.
  • Recomanació: dedicar la primera trobada a construir confiança. Deixar el preu per a més endavant.

Connexions amb els altres temes

TemaConnexió
T2Els models d'aquest tema són la base de les teories de la comunicació: funcionalista, crítica i interpretativa.
T3El receptor actiu d'aquest tema és el consumidor que percep valor al tema 3.
T2Les cambres d'eco i la desinformació connecten amb l'agenda-setting i l'espiral del silenci.

Errors típics d'examen

Comunicar = transmetre

Comunicar és construir significats compartits.

Receptor passiu

Les teories actuals el consideren actiu.

Shannon i Weaver té feedback

No: és lineal i unidireccional.

El silenci no comunica

Sí: és paraverbal.

Proxèmica = gestos

La proxèmica és l'ús de l'espai.

Soroll = només tècnic

També rumors, prejudicis i excés d'informació.

Xuleta

Et demanen…Resposta
Tres dimensionsSocial, simbòlica i relacional
Contingut i relacióWatzlawick i l'Escola de Palo Alto
Interaccionisme simbòlicMead i Blumer
Vuit elementsEmissor, receptor, missatge, canal, codi, context, soroll, retroalimentació
ModelsLineal → interactiu → transaccional
Shannon i Weaver1949, telecomunicacions, introdueix el soroll, sense feedback
Ús de l'espaiProxèmica
To, ritme, silenciParaverbal
GroupthinkJanis (comunicació grupal)
Societat xarxaCastells
Context alt i baixEdward T. Hall
Dimensions culturalsHofstede
Escoltar i adaptar-seGrunig

02. Test

40 preguntes

13 fàcils, 14 mitjanes i 13 difícils. L'ordre canvia cada vegada.

03. Targetes

20 targetes

Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.