Part A · Conceptes (3 punts)

Tipus d'investigació1 punt

Classifica cada estudi com a exploratori, descriptiu o causal. Justifica-ho en una frase.

  1. Una marca de cosmètica vol saber per què no ven als homes joves.
  2. Un banc vol saber quin percentatge de clients fa servir l'app cada setmana.
  3. Una botiga canvia la música en 5 locals i compara les vendes amb 5 locals més.
  4. Una empresa vol conèixer el perfil dels compradors del seu producte nou.
Solució
  1. Exploratori: no coneix la causa. Primer cal entendre el problema.
  2. Descriptiu: vol mesurar un percentatge.
  3. Causal: canvia una variable (la música) i compara amb un grup de control.
  4. Descriptiu: vol descriure qui compra.

Criteri: 0,25 per cas amb justificació. Sense justificació, 0,1.

Ètica i protecció de dades1 punt

Una empresa fa una enquesta de satisfacció. Demana nom, telèfon i data de naixement, i al principi només diu «Gràcies per participar». Al final, la direcció vol canviar els resultats perquè no agraden.

  1. Quins principis ètics incompleix?
  2. Què ha d'informar abans de recollir dades personals segons el RGPD?
Solució
  1. Transparència (no explica l'objectiu) i imparcialitat (vol manipular els resultats: conflicte d'interès). També falla la confidencialitat si no protegeix les dades. Els cinc principis són respecte, transparència, confidencialitat, imparcialitat i responsabilitat.
  2. Finalitat, quines dades recull, qui hi té accés, quant de temps es conserven i quins drets té la persona. Cal un consentiment lliure i informat. A més, ha de demanar només les dades necessàries: el telèfon i la data exacta sobren.

Criteri: 0,4 apartat 1 (dos principis ben justificats) · 0,6 apartat 2 (0,1 per element + 0,1 consentiment).

Dades, informació i coneixement1 punt

Explica la diferència entre dada, informació i coneixement amb un exemple d'una cadena de gimnasos. Per què tenir moltes dades no és tenir coneixement?

Solució
  • Dada: valor sense context. Hi ha hagut 120 baixes.
  • Informació: dada amb context. Les 120 baixes són sobretot del gimnàs de Gràcia.
  • Coneixement: comprendre el perquè. A Gràcia ha obert un gimnàs low cost a 200 metres.
  • Decisió: revisar la tarifa de Gràcia.

Les dades soles no diuen res: cal organitzar-les, analitzar-les i interpretar-les en un context.

Criteri: 0,25 per cada nivell ben exemplificat · 0,25 per l'explicació final.

Part B · Disseny de la investigació (3,5 punts)

Quin disseny és?1 punt

Classifica cada estudi segons el temps (transversal o longitudinal) i la intervenció (observacional o experimental):

  1. Enquestar els socis d'un club una sola vegada aquest mes.
  2. Mesurar cada any durant cinc anys la satisfacció dels mateixos clients.
  3. Mostrar dos dissenys de pàgina web a dos grups d'usuaris durant una setmana.
  4. Registrar cada mes, durant dos anys, l'ús de l'app d'un banc.
Solució
  1. Transversal i observacional.
  2. Longitudinal i observacional.
  3. Transversal i experimental (prova A/B).
  4. Longitudinal i observacional.

Criteri: 0,25 per cas (0,125 per eix).

Arbre de problemes i hipòtesis1 punt

Les reserves d'un hotel rural han baixat. Dibuixa (o descriu) l'arbre de problemes amb dues causes i dues conseqüències. Formula un parell d'hipòtesis H₀ i H₁.

Solució
  • Tronc (problema): baixen les reserves.
  • Arrels (causes): preus més alts que la competència · valoracions negatives recents a internet.
  • Branques (conseqüències): menys ingressos · places buides en temporada baixa.
  • H₀: no hi ha relació entre la valoració a internet i el nombre de reserves.
  • H₁: com millor és la valoració a internet, més reserves hi ha.

Criteri: 0,5 arbre (causes a les arrels, conseqüències a les branques) · 0,5 hipòtesis (H₀ = no hi ha relació).

Estratificat o conglomerats1,5 punts
  1. Explica la diferència entre mostreig probabilístic i no probabilístic.
  2. Explica la diferència entre mostreig estratificat i per conglomerats, amb un exemple de cada un per a una cadena de 40 botigues.
  3. Per què «1.000 respostes» no garanteix que una mostra sigui representativa?
Solució
  1. Probabilístic: cada element té una probabilitat coneguda de ser triat. Permet calcular el marge d'error. No probabilístic: la selecció no és a l'atzar (conveniència, bola de neu). Té risc de biaix.
  2. Estratificat: es divideix la població en grups i es tria una part de cada grup. Es divideixen els clients per botiga i s'enquesten 25 clients de cadascuna de les 40. Conglomerats: es trien alguns grups sencers. Es trien 8 botigues a l'atzar i s'enquesten tots els seus clients.
  3. La representativitat depèn de com es tria, no de la mida. Si tots responen al matí en una sola botiga, falten perfils: la mostra té biaix encara que sigui gran.

Criteri: 0,4 + 0,7 (0,35 cada mètode amb exemple) + 0,4.

Part C · Càlcul i anàlisi (3,5 punts)

Mida de la mostra i marge d'error1,5 punts

Una ciutat té 20.000 persones joves. Un estudi vol un 95 % de confiança (Z = 1,96) i un error de ±4 %, sense dades prèvies.

  1. Calcula la mida de la mostra.
  2. El resultat final diu: «el 62 % fa servir el bus, amb un marge d'error de ±4 %». Quin és l'interval? Què vol dir el 95 % de confiança?
Solució
  1. p = q = 0,5 → Z² · p · q = 0,9604.
    • Numerador: 20.000 × 0,9604 = 19.208.
    • Denominador: 0,04² × 19.999 + 0,9604 = 31,9984 + 0,9604 = 32,9588.
    • n = 19.208 / 32,9588 = 582,8 → 583 persones.
  2. Interval: del 58 % al 66 %. El 95 % vol dir que, si repetíssim el mostreig moltes vegades, unes 95 de cada 100 vegades l'interval contindria el valor real. No vol dir que el 95 % de les persones opini el mateix.

Criteri: 1 punt el càlcul (0,3 + 0,3 + 0,4) · 0,25 interval · 0,25 interpretació.

Estadística descriptiva1 punt

Set clients han gastat: 3, 5, 5, 6, 8, 9 i 20 €. Calcula la mitjana, la mediana, la moda i el rang. Quina mesura representa millor la despesa típica? Per què?

Solució
  • Mitjana: 56 / 7 = 8 €.
  • Mediana: el valor central (4t) = 6 €.
  • Moda: 5 € (surt dues vegades).
  • Rang: 20 − 3 = 17 €.

La mediana representa millor la despesa típica: el valor extrem de 20 € puja la mitjana.

Criteri: 0,2 per mesura · 0,2 per la conclusió.

Variables i escales1 punt

Indica el tipus de variable i, si és una escala, quin tipus d'escala és:

  1. «Canal de compra: 1 = botiga, 2 = web, 3 = app».
  2. «Nombre de visites a la web el mes passat».
  3. «El servei és ràpid: totalment en desacord … totalment d'acord».
  4. «Aquesta marca és: antiga 1 2 3 4 5 6 7 moderna».
  5. «Edat: 18–24 · 25–34 · 35–49 · 50 o més».

Per què no té sentit calcular la mitjana de la pregunta 1?

Solució
  1. Nominal. Els números només són etiquetes.
  2. Quantitativa discreta (de raó).
  3. Escala Likert (grau d'acord amb una afirmació). Un ítem sol és ordinal.
  4. Diferencial semàntic (dos adjectius oposats).
  5. Ordinal (franges ordenades).

La mitjana de la pregunta 1 no té sentit perquè els codis no mesuren cap quantitat: «2,1» no és cap canal.

Criteri: 0,15 per cas · 0,25 per l'explicació final.