Examen resolt
Examen complet de T1 a T3: 29 exercicis resolts pas a pas, amb explicacions, fórmules i errors típics
Aquest examen serveix per repassar. Cada exercici mostra la solució pas a pas, explica per què es fa cada pas i indica l'error més freqüent. Intenta resoldre l'exercici abans de llegir la solució. Els càlculs es fan amb calculadora.
Formulari
| Càlcul | Fórmula |
|---|---|
| Mitjana | |
| Mitjana ponderada | |
| Desviació típica mostral | |
| Mitjana agrupada | |
| Mediana agrupada | |
| Moda agrupada | |
| Marge d'error | |
| Correcció de població finita | |
| Mida de la mostra, població finita | |
| Mida de la mostra, població molt gran |
Valors de : 90 % → · 95 % → · 99 % → .
Part A · Fonaments (1,5 punts)
Defineix la investigació comercial. Explica les tres característiques que la defineixen.
Pas 1 · Digues què és. És un procés de recollir, analitzar i interpretar informació sobre mercats, consumidors, competència i entorn.
Pas 2 · Digues per a què serveix. Serveix per donar suport a les decisions de l'empresa. No garanteix l'èxit, però redueix la incertesa.
Pas 3 · Explica les tres característiques.
- Sistemàtica: segueix etapes ordenades, des del problema fins als resultats.
- Objectiva: es basa en proves i redueix els biaixos.
- Orientada a la decisió: respon un problema concret de l'empresa.
Error típic: dir que investigar és «fer enquestes». L'enquesta només és una eina.
Una cadena de supermercats vol entrar a Portugal. Posa un exemple d'investigació comercial i un d'investigació de màrqueting.
Pas 1 · Recorda la diferència. La investigació comercial té una visió de tota l'empresa i ajuda en decisions estratègiques. La de màrqueting se centra en el consumidor i en producte, preu, comunicació i distribució.
Pas 2 · Exemple comercial. Quina mida té el mercat portuguès? Quins competidors hi ha? Hi ha barreres legals?
Pas 3 · Exemple de màrqueting. Quin preu consideren adequat els clients portuguesos? Quin format de botiga prefereixen?
Idea clau: la investigació de màrqueting forma part de la comercial.
Classifica aquestes fonts: (a) les vendes internes de l'any passat, (b) una enquesta nova a clients, (c) les dades d'Eurostat. Quin ordre se sol seguir?
Pas 1 · Pregunta't si la dada és nova. Si es recull ara per a aquest estudi, és primària. Si ja existeix, és secundària.
Pas 2 · Si ja existeix, pregunta't d'on surt. Si surt de l'empresa, és interna. Si surt de fora, és externa.
Pas 3 · Classifica.
- (a) Ja existeix i surt de l'empresa: secundària interna.
- (b) Es recull ara: primària.
- (c) Ja existeix i surt de fora: secundària externa.
Pas 4 · Digues l'ordre. Primer secundàries, perquè són barates i donen context. Després primàries, per respondre el que falta.
Error típic: pensar que les vendes de l'empresa són primàries perquè són pròpies. No es van recollir per a aquest estudi.
Explica la diferència amb un exemple d'una cadena de gimnasos.
Pas 1 · Dada: un valor sense context. Hi ha hagut 120 baixes.
Pas 2 · Informació: la dada amb context. Les 120 baixes són sobretot del gimnàs de Gràcia.
Pas 3 · Coneixement: entendre el perquè. A Gràcia ha obert un gimnàs low cost a 200 metres.
Pas 4 · Decisió: què es fa. Revisar la tarifa de Gràcia.
Idea clau: tenir moltes dades no és tenir coneixement. Cal organitzar-les, analitzar-les i interpretar-les.
Una cadena de gimnasos enquesta 600 clients una sola vegada per saber quin percentatge està satisfet. Classifica l'estudi segons finalitat, font, nivell, enfocament i temps.
Pas 1 · Finalitat. Vol mesurar un percentatge. És descriptiu. Si volgués entendre un problema desconegut, seria exploratori. Si provés una causa, seria causal.
Pas 2 · Font. Les dades es recullen ara. És primària.
Pas 3 · Nivell. Estudia els clients de l'empresa. És micro.
Pas 4 · Enfocament. Hi ha moltes persones i respostes que es compten. És quantitatiu.
Pas 5 · Temps. Es mesura una sola vegada. És transversal.
Error típic: respondre només l'etiqueta. A l'examen, justifica cada criteri amb una dada de l'enunciat.
Una botiga demana el DNI i l'adreça en una enquesta de satisfacció. No explica per a què fa servir les dades. Quin problema hi ha? Què ha d'informar abans?
Pas 1 · Mira si explica l'objectiu. No l'explica. Falla la transparència.
Pas 2 · Mira si les dades són necessàries. El DNI i l'adreça no calen per mesurar la satisfacció. Cal demanar només les dades necessàries.
Pas 3 · Llista què ha d'informar segons el RGPD.
- La finalitat de l'estudi.
- Quines dades recull.
- Qui hi té accés.
- Quant de temps les conserva.
- Quins drets té la persona.
Pas 4 · Afegeix el consentiment. Ha de ser lliure i informat.
Part B · Disseny de la investigació (1,5 punts)
En una botiga en línia, les cistelles abandonades han passat del 30 % al 45 %. Indica el símptoma, el problema de recerca, un objectiu general, dos objectius específics, el tipus d'investigació inicial i un parell d'hipòtesis.
Pas 1 · Separa el símptoma de la causa. El símptoma és la pujada del 30 % al 45 %. Mostra que passa alguna cosa. No explica per què.
Pas 2 · Formula el problema de recerca. Ha de ser clar, específic, rellevant, viable i investigable. Quins motius expliquen que els clients abandonin la cistella abans de pagar?
Pas 3 · Escriu els objectius amb un verb en infinitiu.
- General: analitzar els motius d'abandonament de la cistella.
- Específic 1: identificar en quin pas de la compra s'abandona més.
- Específic 2: comparar l'abandonament entre mòbil i ordinador.
Pas 4 · Tria el tipus. No coneixem les causes. Comencem amb una investigació exploratòria, per exemple entrevistes. Després fem una descriptiva per mesurar les causes.
Pas 5 · Escriu les hipòtesis. diu que no hi ha relació. diu que sí que n'hi ha.
- : no hi ha relació entre el cost d'enviament i l'abandonament.
- : com més alt és el cost d'enviament, més abandonament hi ha.
Error típic: escriure com a problema «baixen les vendes». Això és el símptoma.
Classifica cada estudi segons el temps i la intervenció:
- Enquestar els socis d'un club una sola vegada.
- Mesurar cada any la satisfacció dels mateixos clients durant cinc anys.
- Mostrar dos dissenys de web a dos grups d'usuaris.
Pas 1 · Pregunta't quantes vegades es mesura. Una vegada: transversal. Diverses vegades als mateixos casos: longitudinal.
Pas 2 · Pregunta't si l'equip canvia alguna cosa. Si només mesura: observacional. Si manipula una variable: experimental.
Pas 3 · Classifica.
- Transversal i observacional.
- Longitudinal i observacional.
- Transversal i experimental. És una prova A/B.
Una universitat té 12.000 estudiants: 6.000 a Empresa, 4.000 a Dret i 2.000 a Turisme. Vol enquestar 300 estudiants.
- Indica la població i el marc mostral.
- Reparteix la mostra de manera proporcional.
- Per què és pitjor enquestar 300 estudiants a la cafeteria?
Pas 1 · Població i marc. La població són els 12.000 estudiants. El marc mostral és el llistat de matrícula.
Pas 2 · Calcula la fracció de mostreig. Indica quina part de la població entra a la mostra.
Pas 3 · Aplica la mateixa fracció a cada estrat. Així cada facultat pesa a la mostra el mateix que a la població.
Pas 4 · Comprova la suma. . El repartiment és correcte.
Pas 5 · Avalua la cafeteria. És un mostreig per conveniència. No inclou els estudiants que no hi van. Té biaix de selecció, encara que la mida sigui la mateixa.
Error típic: repartir 100 estudiants per facultat. Aquest repartiment no és proporcional.
Una cadena té 40 botigues. Explica amb un exemple cada mètode i digues què té en comú l'aleatori simple amb tots dos.
Pas 1 · Estratificat: una part de cada grup. Es divideixen els clients per botiga i s'enquesten 25 clients de cadascuna de les 40. Tots els grups hi són.
Pas 2 · Conglomerats: alguns grups sencers. Es trien 8 botigues a l'atzar i s'enquesten tots els seus clients. Només hi ha alguns grups.
Pas 3 · Busca què tenen en comú. Tots tres són probabilístics: cada element té una probabilitat coneguda de ser triat. Per això permeten calcular el marge d'error.
Truc: estratificat = una mica de cada grup. Conglomerats = uns quants grups sencers.
Part C · Qüestionari i anàlisi (1,5 punts)
Una marca vol mesurar la confiança en el seu servei de segona mà. Fes el camí des de l'objectiu fins a la resposta.
Pas 1 · Objectiu. Identificar les barreres d'ús del servei.
Pas 2 · Dimensió. Confiança en el servei.
Pas 3 · Variable. Confiança en l'estat del producte.
Pas 4 · Indicador. Grau d'acord amb una afirmació.
Pas 5 · Ítem. «Confio que l'estat del producte coincidirà amb la descripció.»
Pas 6 · Resposta. 1 = totalment en desacord · 5 = totalment d'acord.
Idea clau: cada pas fa la idea més concreta i més fàcil de mesurar.
Indica l'error de cada pregunta i escriu una millora.
- «Et semblen bons el preu i la qualitat?»
- «No trobes que hauríem d'obrir els diumenges?»
- «Quant gastes normalment?»
- «Quantes vegades hi vas? 1–2 · 2–3 · 4–5»
Pas 1 · Compta les idees de la pregunta 1. N'hi ha dues. És una doble pregunta. Fes-ne una per al preu i una per a la qualitat.
Pas 2 · Mira si la pregunta 2 empeny. «No trobes que…» suggereix la resposta. És una pregunta induïda. Millor: «Vindries a la botiga si obríssim els diumenges?», amb les opcions Sí, No i No ho sé.
Pas 3 · Busca paraules vagues a la pregunta 3. «Normalment» és ambigu i no hi ha període. Millor: «Quant has gastat els últims 30 dies?».
Pas 4 · Revisa les opcions de la pregunta 4. El 2 és a dos grups: se solapen. Falten el 0 i més de 5: no són exhaustives. Millor: Cap · 1 o 2 · 3 o 4 · 5 o més.
Classifica cada cas:
- «Canal: 1 = botiga, 2 = web, 3 = app».
- «Edat: 18–24 · 25–34 · 35–49».
- «Nombre de compres del mes».
- «La web és fàcil d'utilitzar: totalment en desacord … totalment d'acord».
- «Aquesta marca és: antiga 1 2 3 4 5 moderna».
Pas 1 · Mira què volen dir els números del cas 1. Només són etiquetes. És nominal. La mitjana d'aquests codis no té sentit.
Pas 2 · Mira si les franges tenen ordre. En tenen. El cas 2 és ordinal.
Pas 3 · Mira si es compta o es mesura. El cas 3 es compta. És quantitativa discreta i de raó.
Pas 4 · Busca una afirmació i un grau d'acord. El cas 4 en té. És Likert.
Pas 5 · Busca dos adjectius oposats. El cas 5 en té. És diferencial semàntic.
Error típic: pensar que tota escala d'1 a 5 és Likert.
Quin biaix hi ha en cada cas?
- Una persona diu que recicla sempre perquè està ben vist.
- Una persona respon «d'acord» a totes les afirmacions.
- Una bona impressió general fa puntuar bé tots els aspectes.
- Deu queixes just abans de preguntar la satisfacció global.
- Es pregunta quant es va gastar fa cinc anys.
Pas 1 · Recorda DAHOR. Desitjabilitat · Aquiescència · Halo · Ordre · Record.
Pas 2 · Aplica'l a cada cas.
- Desitjabilitat social: respon el que està ben vist.
- Aquiescència: tendeix a dir que sí a tot.
- Efecte halo: la impressió general condiciona cada aspecte.
- Efecte d'ordre: les preguntes anteriors condicionen la següent.
- Biaix de record: el període és massa llunyà.
Idea clau: un biaix és un error sistemàtic. No vol dir que la persona menteixi.
Una base té aquests casos. Què fas amb cadascun?
- Un 8 en una escala d'1 a 5.
- Un no usuari té la valoració en blanc perquè un filtre l'ha fet saltar.
- Una despesa de 400 € quan la majoria gasta 20 €.
Pas 1 · Valor fora de rang. Un 8 no existeix en aquesta escala. Busca l'error i corregeix-lo amb un criteri clar.
Pas 2 · Buit per salt. Vol dir no s'aplica. No és un zero. Si hi poses un 0, la mitjana baixa sense motiu.
Pas 3 · Valor extrem. Comprova si és real. Si és correcte, no l'esborris només perquè canvia la mitjana.
Pas 4 · Documenta. Escriu cada decisió de neteja.
Quina anàlisi fas servir en cada cas?
- Relació entre gènere i marca preferida.
- Valoració mitjana dels usuaris de web i d'app.
- Vendes mitjanes de tres campanyes.
- Interpreta entre preu i unitats venudes.
Pas 1 · Identifica les variables del cas 1. Dues categòriques. Fes una taula de contingència i khi quadrat ().
Pas 2 · Compta els grups del cas 2. Una variable numèrica i dos grups. Fes una prova t.
Pas 3 · Compta els grups del cas 3. Una variable numèrica i tres grups. Fes una ANOVA.
Pas 4 · Llegeix el signe de . És negatiu. Si el preu puja, les unitats tendeixen a baixar.
Pas 5 · Llegeix el valor de . indica una associació forta.
Error típic: dir que és un 70 % o que el preu causa la baixada. no és un percentatge i no prova cap causa.
Part D · Càlculs amb dades (3 punts)
Vuit clients han fet aquestes compres: 4, 6, 7, 7, 9, 11, 12 i 16. Calcula la mitjana, la mediana, la moda, el rang i la desviació típica mostral.
Pas 1 · Comprova l'ordre. Les dades ja estan ordenades. Hi ha dades.
Pas 2 · Calcula la mitjana. Suma tots els valors i divideix pel nombre de dades.
Pas 3 · Calcula la mediana. Com que és parell, hi ha dos valors centrals: el 4t (7) i el 5è (9).
Pas 4 · Busca la moda. El 7 és l'únic valor que es repeteix. .
Pas 5 · Calcula el rang. .
Pas 6 · Calcula cada distància a la mitjana i el seu quadrat. Elevem al quadrat perquè les distàncies negatives i positives no s'anul·lin.
| 4 | −5 | 25 |
| 6 | −3 | 9 |
| 7 | −2 | 4 |
| 7 | −2 | 4 |
| 9 | 0 | 0 |
| 11 | 2 | 4 |
| 12 | 3 | 9 |
| 16 | 7 | 49 |
| Suma | 0 | 104 |
La columna de distàncies ha de sumar 0. És una bona comprovació.
Pas 7 · Aplica la fórmula. En una mostra es divideix per .
Resultat: · · · · compres.
Error típic: dividir per en lloc de . El resultat seria 3,61.
Amb les dades 3, 5, 7, 8, 10, 12, 15 i 20, calcula Q1, Q2, Q3 i el rang interquartílic. Fes servir el mètode de la mediana de cada meitat.
Pas 1 · Ordena. Les dades ja estan ordenades. El mètode exacte pot variar: aplica el que indiqui el professorat.
Pas 2 · Calcula Q2. És la mediana de totes les dades.
Pas 3 · Calcula Q1. És la mediana de la meitat baixa: 3, 5, 7, 8.
Pas 4 · Calcula Q3. És la mediana de la meitat alta: 10, 12, 15, 20.
Pas 5 · Calcula el rang interquartílic. Mesura l'amplada del 50 % central.
24 clients gasten de mitjana 50 €, 36 clients gasten 40 € i 40 clients gasten 35 €. Calcula la mitjana conjunta.
Pas 1 · Calcula el total de cada grup. Multiplica cada mitjana per la seva mida.
Pas 2 · Aplica la fórmula ponderada.
Resultat: la mitjana conjunta és 40,40 €.
Error típic: fer . Aquest càlcul no té en compte que cada grup té una mida diferent.
- De 350 persones, 84 coneixen una marca. De 420 persones d'una altra ciutat, 126 la coneixen. Calcula els percentatges i la diferència.
- Transforma 7 % i 12,5 % a decimals.
Pas 1 · Calcula cada proporció. Divideix la part pel total del seu grup.
Pas 2 · Passa a percentatge. Multiplica per 100. El resultat és 24 % i 30 %.
Pas 3 · Calcula la diferència. punts percentuals. No és un 6 %.
Pas 4 · Transforma a decimal. Divideix per 100: i .
Error típic: comparar 84 i 126. Els grups tenen mides diferents. Cal comparar percentatges.
Es recull l'edat de 50 clients:
| Edat | |
|---|---|
| 0–10 | 6 |
| 10–20 | 12 |
| 20–30 | 18 |
| 30–40 | 9 |
| 40–50 | 5 |
- Completa la taula amb , i .
- Calcula la mitjana, la mediana i la moda aproximades.
- Quin percentatge de clients té menys de 30 anys?
Pas 1 · Calcula les marques de classe. Com que no coneixem cada edat, cada interval es representa amb el seu punt mitjà.
Per exemple, a la primera classe:
Pas 2 · Calcula les freqüències acumulades. Suma les freqüències fila a fila. L'última ha de ser .
Pas 3 · Calcula les freqüències relatives. . La suma ha de ser el 100 %.
Pas 4 · Afegeix la columna . La necessites per a la mitjana.
| Edat | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| 0–10 | 5 | 6 | 6 | 12 % | 30 |
| 10–20 | 15 | 12 | 18 | 24 % | 180 |
| 20–30 | 25 | 18 | 36 | 36 % | 450 |
| 30–40 | 35 | 9 | 45 | 18 % | 315 |
| 40–50 | 45 | 5 | 50 | 10 % | 225 |
| Total | — | 50 | — | 100 % | 1.200 |
Pas 5 · Calcula la mitjana.
Pas 6 · Busca la classe mediana. Busca on la freqüència acumulada arriba a la meitat de les dades.
passa de 18 a 36. El 25 és dins de la classe 20–30.
Pas 7 · Escriu les dades de la mediana. · · · .
Pas 8 · Calcula la mediana.
Pas 9 · Busca la classe modal. Busca la freqüència simple més alta. És , a la classe 20–30.
Pas 10 · Calcula i . Mesuren quant destaca la classe modal respecte de les veïnes.
Pas 11 · Calcula la moda.
Pas 12 · Llegeix el percentatge. Tenir menys de 30 anys vol dir arribar fins a la classe 20–30. Hi ha clients.
Error típic: buscar la classe mediana a la columna . Es busca a . La classe modal sí que es busca a .
Part E · Marge d'error i mostra (2,5 punts)
Una mostra aleatòria de 700 persones dona un 38 % de compradors. Calcula el marge d'error i l'interval amb un 95 % de confiança. Explica què vol dir el 95 %.
Pas 1 · Escriu les dades en decimal. La fórmula treballa amb proporcions, no amb percentatges.
Pas 2 · Substitueix a la fórmula.
Pas 3 · Resol de dins cap a fora.
Pas 4 · Passa a punts percentuals. punts.
Pas 5 · Calcula l'interval.
Pas 6 · Interpreta el 95 %. Si repetim el mostreig moltes vegades, unes 95 de cada 100 vegades l'interval contindria el valor real.
Error típic: dir que el 95 % de les persones opina igual. El 95 % parla del mètode.
Amb i , calcula el marge d'error al 90 %, al 95 % i al 99 %. Què passa quan la confiança puja?
Pas 1 · Calcula l'arrel una sola vegada. És igual en els tres casos.
Pas 2 · Multiplica per cada valor de .
Pas 3 · Passa a punts percentuals. Multiplica per 100: 3,29, 3,92 i 5,15 punts.
Conclusió: amb la mateixa mostra, més confiança vol dir més marge d'error.
Un club té socis. Has enquestat socis, amb i un 95 % de confiança. Calcula el marge d'error amb la correcció.
Pas 1 · Mira la fracció de mostreig. La correcció té sentit si la mostra és una part important de la població.
Pas 2 · Calcula el marge d'error sense correcció.
Pas 3 · Calcula el factor de correcció.
Pas 4 · Multiplica.
Per què baixa: la mostra cobreix una part gran de la població. Per això queda menys incertesa.
Una empresa té clients. Vol un 95 % de confiança i un error de ±4 %. No coneix . Calcula la mida de la mostra. Quantes invitacions ha d'enviar si respon el 25 %?
Pas 1 · Tria . No coneixem la proporció. Fem servir , que dona la mostra més gran possible.
Pas 2 · Escriu l'error en decimal. .
Pas 3 · Calcula el terme que es repeteix.
Pas 4 · Calcula el numerador.
Pas 5 · Calcula el denominador.
Pas 6 · Divideix.
Pas 7 · Arrodoneix sempre cap amunt. Amb 578 no arribaries a l'error demanat. clients.
Pas 8 · Calcula les invitacions. La fórmula dona les respostes vàlides. No tothom respon.
Error típic: escriure en lloc de .
Una empresa té clients. Vol un 95 % de confiança i un error de ±3 %. Calcula la mostra si i si no coneix .
Pas 1 · Calcula amb . Aleshores .
Pas 2 · Calcula sense conèixer . Fes servir .
Pas 3 · Compara. El segon cas necessita gairebé el doble de respostes. El producte és màxim quan . Per això és el cas conservador.
Un país té 45 milions d'habitants. Vols un 95 % de confiança, un error de ±2 % i . Calcula la mostra. Quantes invitacions cal enviar si respon el 20 %?
Pas 1 · Tria la fórmula. Amb una població molt gran, gairebé no canvia el resultat. Fes servir la fórmula simple.
Pas 2 · Calcula les invitacions.
Idea clau: una població enorme no implica una mostra enorme. Decideixen el marge d'error, la confiança i la variabilitat.
Amb una població molt gran, 95 % de confiança i , calcula la mostra per a un error de ±5 % i de ±2,5 %. Quantes vegades creix la mostra?
Pas 1 · Calcula amb ±5 %.
Pas 2 · Calcula amb ±2,5 %.
Pas 3 · Compara. L'error es divideix per 2 i la mostra es multiplica per 4, perquè està al quadrat.
Idea clau: més precisió costa molt més.
Una enquesta amb un bàner dins d'una app diu que el 38 % de 700 usuaris compraria la versió de pagament, amb ±3,60 punts. Escriu la conclusió en quatre passos.
Pas 1 · Resultat. El 38 % de 700 usuaris enquestats diu que compraria la versió de pagament. L'interval aproximat és del 34,40 % al 41,60 %.
Pas 2 · Interpretació. Hi ha un interès rellevant, però no és majoritari.
Pas 3 · Límit. Només respon qui veu el bàner i vol participar. La mostra pot tenir biaix d'autoselecció. El marge d'error només és vàlid amb una mostra aleatòria. A més, dir que compraries no és comprar.
Pas 4 · Implicació. Cal una mostra aleatòria o una prova de preu real abans de llançar la versió de pagament.