Examen B
Shannon i Weaver, opinió pública, segmentació, posicionament, documents, continguts, pla de campanya i mesura (T1–T10)
Part A · Comunicació i teories (2,25 punts)
- Quina és l'aportació principal del model de Shannon i Weaver? Cita'n dues limitacions.
- Un comercial diu «el producte és fantàstic» mentre mira el terra i parla molt fluix. Què es creurà el client i per què?
- L'aportació principal és el concepte de soroll: la interferència que altera el senyal. Limitacions: no té feedback (és unidireccional), considera el receptor passiu i dona poc pes al context.
- Es creurà el no verbal (no mira el client) i el paraverbal (volum baix), que transmeten inseguretat. Quan hi ha contradicció amb les paraules, el receptor es creu més el no verbal i el paraverbal.
Criteri: 0,5 per apartat.
- Diferencia agenda-setting i framing.
- Què és l'espiral del silenci?
- Davant d'un anunci d'un banc que diu «pensem en tu», posa un exemple de lectura dominant, negociada i d'oposició (Stuart Hall).
- L'agenda-setting (McCombs i Shaw) diu que els mitjans no determinen què pensem, però sí sobre què pensem. El framing és el marc amb què es presenta un fet: el mateix fet pot semblar una crisi o una oportunitat.
- Les persones que creuen que la seva opinió és minoritària callen per por a l'aïllament. Així l'opinió majoritària sembla encara més estesa (Noelle-Neumann).
- Dominant: «és un banc proper». Negociada: «m'atenen bé, però també volen vendre'm productes». D'oposició: «és publicitat; només pensen en els seus beneficis».
Criteri: 0,4 apartat 1 · 0,35 apartat 2 · 0,5 apartat 3.
Part B · Màrqueting i marca (2,5 punts)
Una marca de bicicletes elèctriques urbanes vol llançar un model nou.
- Segmenta el mercat amb els quatre criteris.
- Descriu les cinc etapes del customer journey i l'objectiu de l'empresa a cadascuna.
- Geogràfic: grans ciutats amb carrils bici. Demogràfic: de 28 a 50 anys, ingressos mitjans i alts. Psicogràfic: preocupats per la sostenibilitat i la salut. Conductual: es desplacen cada dia a la feina i comparen molt abans de comprar.
- Descobriment → generar notorietat. Consideració → donar informació i confiança. Decisió → facilitar la compra. Experiència → garantir la satisfacció. Fidelització → aconseguir recomanació i lleialtat.
Criteri: 0,6 apartat 1 (0,15 per criteri) · 0,65 apartat 2.
- Què és el posicionament segons Ries i Trout?
- Una cadena de roba es posiciona com a «moda responsable», però un reportatge mostra que els seus tallers paguen sous molt baixos. Analitza-ho amb el triangle de la coherència. Què diferencia storytelling i storydoing?
- És ocupar un lloc distintiu a la ment del consumidor. No consisteix a canviar el producte i necessita una diferenciació real.
- El triangle compara identitat (qui som), comunicació (què diem) i comportament (què fem). Aquí la comunicació diu «responsable» i el comportament ho desmenteix. La incoherència fa perdre confiança i reputació, i pot provocar una crisi. Storytelling és explicar una història que comunica valors. Storydoing és demostrar-la amb accions. La cadena ha fet storytelling sense storydoing.
Criteri: 0,4 apartat 1 · 0,85 apartat 2.
Part C · Comunicació corporativa i continguts (2 punts)
- Per a què serveixen la nota de premsa, el comunicat, el manifest i la declaració institucional?
- Què és un argumentari i per què és útil?
- Nota de premsa: anunciar un fet noticiable als mitjans. Comunicat: aclarir una situació concreta. Manifest: expressar un compromís col·lectiu i sumar adhesions. Declaració institucional: fixar la posició oficial.
- L'argumentari és un document intern amb els missatges principals i les respostes recomanades a les preguntes habituals. Manté la coherència, evita contradiccions i ajuda els portaveus.
Criteri: 0,6 apartat 1 (0,15 per document) · 0,4 apartat 2.
- Diferencia contingut corporatiu, comercial i relacional amb un exemple de cadascun.
- Què és el branded content?
- Cita quatre principis d'ús responsable de la IA en comunicació.
- Corporatiu: construeix reputació; una memòria anual. Comercial: vol vendre; un catàleg. Relacional: manté el vincle; una newsletter amb consells.
- És contingut amb valor propi per al públic, centrat en les seves necessitats. Busca afinitat amb la marca i no la venda directa. Complementa la publicitat; no la substitueix.
- Quatre d'aquests: supervisió humana, veracitat, transparència, confidencialitat, drets d'autor i no-discriminació.
Criteri: 0,45 apartat 1 · 0,25 apartat 2 · 0,3 apartat 3.
Part D · Campanyes i mesura (3,25 punts)
Un gimnàs municipal vol aconseguir socis de més de 60 anys.
- Quines són les cinc fases del procés de planificació?
- Escriu un objectiu SMART.
- Proposa un concepte creatiu i el missatge central.
- Proposa dues accions online i dues offline.
- Anàlisi → objectius → estratègia → pla d'acció → avaluació.
- «Passar de 120 a 200 socis de més de 60 anys del municipi abans del 30 de juny.»
- Concepte: «L'edat de moure's». Missatge central: fer exercici en grup millora la salut i ajuda a conèixer gent, i el gimnàs ho posa fàcil amb horaris de matí i monitors especialitzats. El concepte no és un eslògan: és la idea que dona coherència a totes les accions.
- Online: vídeos curts amb testimonis de socis al Facebook del gimnàs i una newsletter a través de l'ajuntament. Offline: una jornada de portes obertes i cartells als centres d'atenció primària i casals de gent gran. Els canals coincideixen amb els hàbits d'aquest públic.
Criteri: 0,35 apartat 1 · 0,4 apartat 2 · 0,5 apartat 3 · 0,5 apartat 4.
La campanya del gimnàs acaba amb aquests resultats: 180 socis de més de 60 anys (n'hi havia 120 i l'objectiu era 200), 40.000 impressions a Facebook i 900 «m'agrada».
- Fes el quadre de seguiment de l'objectiu principal i escriu la conclusió.
- Quines dades són mètriques de vanitat? Com ho saps?
- Quin indicador qualitatiu hi afegiries i per què?
- Objectiu: conversió. Valor inicial: 120. Objectiu previst: 200. Resultat: 180. S'han aconseguit 60 socis nous dels 80 previstos: el 75 % del creixement esperat. Conclusió: gairebé assolit; convé allargar la campanya i reforçar el canal que ha portat més altes.
- Les impressions i els «m'agrada». La prova: si aquests números pugen, no sé si he aconseguit més socis.
- Entrevistes o un grup de discussió amb socis nous i amb persones que van demanar informació i no s'hi van apuntar. Els indicadors quantitatius diuen què ha passat; els qualitatius expliquen per què.
Criteri: 0,6 apartat 1 · 0,5 apartat 2 · 0,4 apartat 3.